Cia. La Klandestina: Fuga

“Fuga” de la companyia La Klandestina, escrita i dirigida per Montse Albàs, és la tercera obra que es pot veure a la Sala Fènix, dins la programació dedicada a la memòria històrica.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser el conflicte més sanguinari que es va viure a Europa occidental després de la Primera Guerra Mundial (1918). Assassinats sistemàtics, tortures, violència i molta brutalitat. Molts dels que ho varen viure ja han anat desapareixent per edat. Era la generació dels nostres besavis, els pares dels nostres avis. La meva generació encara en sabem algunes històries del que va passar, i no gràcies als estudis acadèmics, ni a la voluntat d’alguns governants, que prefereixen oblidar i mirar cap a un altra banda. És cert que hi ha molts llibres i se’n fan obres de teatre que en parlen del tema.

És la meva generació qui ha trencat silencis, però quan nosaltres no hi siguem, qui en parlarà? Els nostres fills?

Al meu company i a mi, les nostres àvies, ens van explicar moltes històries, de manera quasi clandestina, perquè encara hi havia por en els seus relats, pel que van haver de viure les seves famílies. Però, que en saben els nostres fills?

“Fuga” busca respostes. És el record de recordar. És denunciar el no saber-ne més de la guerra. És no deixar que la guerra civil es converteixi en quelcom llunyà. És un relat explicat des d’una altra visió. És el relat dels nostres joves.

“Fuga” és una dramatúrgia col·lectiva en forma de monòleg en el que es barreja ficció i realitat.

Arnau Casanoves és l’únic intèrpret físic d’aquesta peça. Ell interpreta a l’Eduard, un noi que està fent un màster d’història basat en la Guerra Civil.

L'Arnau dona veu a tots els protagonistes que hi surten a l’obra, al besavi Joan i al seu avi.

Els altres protagonistes ( la mare, la dona, els mossos,...) els anirem sentint a través de converses telefòniques i veus en off.

La desaparició i recerca de l’avi, juntament amb les cartes del besavi són el fil conductor de l’obra. Amb les cartes podem conèixer que va passar durant la guerra. De fet les cartes són reals, escrites pel besavi de l’Arnau des del front.

Cartes, arxius fotogràfics, textos sobre la guerra civil, vivències i relats de familiars i combatents anònims, han estat les fonts d’on ha sorgit aquest relat.

Enhorabona a tot l’equip, per aquesta proposta, sobretot a l’Arnau Casanoves per la seva veritat i generositat en compartir amb tots nosaltres una part de la seva història, i per fer-nos gaudir d’una interpretació molt acurada, i de moments escènics que personalment em van emocionar molt.

Als que em llegiu només dir-vos que no us perdeu aquesta petita joia. Recomanable per a tots els públics, sobre tot als nostres joves. No deixem que el silenci guanyi la batalla.

“Fuga” ha estat guardonat amb el Premi al millor espectacle per votació popular de la Mostra de Barcelona 2019

“Del passat, destruïm misèries,

esclaus, aixequeu vostres cors:

la terra serà tota nostra,

no hem estat res i ho serem tot!”

La Compañía  “La Klandestina” nos presenta una pieza dentro de un ciclo sobre Memoria Histórica. En forma de pequeño formato, Fuga es una pieza teatral que es capaz de transmitir una gran emoción y provocar una profunda reflexión.

Basada en diferentes textos sobre la mal llamada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Compañía teje una historia actual llena de recuerdos y nostalgias. Un nieto con una intensa y tierna relación con un abuelo, un abuelo que le habla de un bisabuelo desaparecido al final de la guerra y visto huyendo hacia Francia con la imagen del fracaso y la derrota en la cara, unas cartas del bisabuelo en casa, unas monedas de plata vigentes durante el gobierno de la República. El abuelo, que está iniciando un proceso de enfermedad degenerativa, vuelve de vez en cuando a la consciencia para explicarle al nieto que es “un hombre con un cristal en el corazón, que cuando sobreviene algún miedo o algún temor, el cristal se mueve y le hace mucho daño”. Es una deliciosa manera de narrar  la nostalgia de un pasado no explicado.

Dirigida per Montse Albàs el pequeño espacio escénico bien aprovechado por Furti Coromina, nos lleva del presente a dos generaciones atrás, utilizando recursos sencillos pero eficaces como la pizarra para dibujar el árbol genealógico de la familia o una escalera cortada para ir a la buhardilla. El espacio se engrandece a medida que va avanzando la obra, crece en volumen y en distancia acercándonos de una manera eficaz al frente bélico, a la esperanza, al sufrimiento y a la derrota.

Todos los recursos están bien colocados y en el lugar y en los momentos precisos para reforzar la historia: la iluminación de Quim Blancafort, las grabaciones de Jordi Ginesta, las voces en off.  Todo aparece en el momento preciso para no romper el ritmo ni la cadencia. La Internacional y Bella Ciao están en el lugar que les toca. Todo calculado y milimetrado.

Quiero destacar la gran interpretación de Arnau Casanovas que no desfallece en ningún momento sino que crece a medida que avanza la obra con un espléndido trabajo actoral. Desde que simula un concierto tocando una guitarra eléctrica hasta interpretar al abuelo pasa por todas las emociones hablando con otros personajes ausentes del escenario y reflexionando con él mismo.

La aceptación del pasado permite al protagonista afrontar el presente y recuperar la serenidad y el valor que había perdido.

No es de extrañar que esta obra vuelva después de haber pasado por otras Salas desde hace un año. Le deseamos larga vida a la obra y a la Compañía.