Sería una pena que se marchitaran las plantas

He visto la versión de Júlia Ferré y Adrià Escudero y me ha parecido muy real. La participación del autor en la obra lo hace muy original. Muy entretenida y recomendable!

A nivell d’interpretació aconsegueixen transmetre un nivell de profunditat humana de les emocions extraordinari, jo m’he emocionat diversos cops per veure reflectida en l’obra records propis.

L’escenari per suposat se’ls queda minúscul.

L’experiència et fa recordar al nivell de la pell el que és compartir amb una persona no només el moment o una época sino el salt al buit de confiar a cegues amb algú per llençar-te a l’aventura de la vida.

Vaig marxar amb moltes sensacions bones.
Vaig veure la versió de la Núria i el Guillermo i va ser realment preciosa. Em va encantar el codi íntim que van utilizar, l’estructura de la obra em va semblar molt interesant i els actors van estar realment bé!!✨

Muy recomendable! Una idea muy original y novedosa. Sin apenas decoración los dos actores nos llevan a una situación que todos hemos vivido alguna vez y con la que nos podemos identificar. He visto la versión de Guillermo Miranda y Núria Adrián y creo que ha habido una muy buena química entre ellos. La pasión y frustración que muestra Núria durante todo la obra para conseguir que Guillermo recuerde el principio de su amor parece tan real que olvidas todo excepto la necesidad de que él se acuerde. La escena final me ha dejado sin palabras. Excelente trabajo de los actores y enhorabuena a Ivor Matinic. No te la puedes perder.

Els actors utilitzen els seus noms, edats i experiències personals, cosa que aporta un punt de realisme molt gran. El que sigui oberta, amb improvisacions i amb dos repartiments em sembla un gran encert. Perquè tot i partir del mateix punt, segur que surten dues obres ben diferents. En el meu cas, vaig veure la primera versió amb la Júlia i el Victorio.

En una sala petita com la Badabadoc, els actors no tenen on amagar-se. Amb una escenografia pràcticament inexistent, unes cadires i la seva imaginació, ells són el centre de l’acció. Però no necessiten amargar-se en res, les seves interpretacions ho diuen tot. Des de l’inici la parella d’actors té una química i complicitat espectacular. Notes la connexió entre els dos i veus com tenen les emocions a flor de pell. I com a espectador les teves també ho estan (vaig estar mitja obra plorant). Feia molt que no veia actors treballant amb tanta veritat. Tots dos estan magnífics en els seus papers, íntims però molt rics en matisos.

A l’inici em va sobtar que el director també hi fos en escena i en alguns moments donés indicacions o fes preguntes als actors. Però de seguida entres en el codi de l’obra i no et molesta gens, és més, aporta moltíssim. Per mi aquells moments eren un distanciament molt sa de l’acció. Com espectador, et feia tornar a la realitat però no sortir de la història, perquè estàs tan ficat i tan emocionat que no surts. Crec que és una eina que funciona molt bé i li dóna un toc molt original a la direcció.

Les ruptures no són només tristes, tenen infinitat de matisos. I les persones poden estar tristes, decebudes, enfadades, felices i mil coses més alhora. Tots aquests matisos estan plenament presents al llarg de la obra i crec que és tot un mèrit, perquè em sembla una de les coses més difícils de fer.

Al sortir del teatre pensava, què bonic és aconseguir que una obra que parla sobre una relació en particular transcendeixi i t’apel·li a tu. Que et recordi a les teves experiències i et vegis reflectit en el que acabes de veure, havent tingut una vida completament diferent. És difícil aconseguir parlar sobre l’amor i les ruptures i no caure en tòpics. I no fer-ho i que a més, l’espectador surti remogut (de la millor manera possible) em sembla que té molt de valor.

Recomendada. Me gusta todo pero mi parte favorita es cuando el chico reta a Ivor muy natural. El actor se enfada y se marcha no me lo esperaba muy buena actuación por parte de Guillermo me gusta la forma en que manejan la escenografía que es imagaria muy innovador. Grandes!! Definitivamente no te la puedes perder

Muy emocionante. He visto la versión de Guillermo Miranda y Nuria Adrián y me ha parecido muy real y fluida, mi parte favorita es cuando el actor grita al escritor por un momento pense que era real y me conmovió mucho la escena final. Buen trabajo a todos… Recomendado

Ha sido una experiencia muy agradable, me sorprendió la modalidad de la obra, te hace identificarte y conectar con esas emociones de una ruptura, me encantó la actuación del chico de pelo largo, la intensidad de sus expresiones me hizo sentir. Felicidades al escritor y los actores que son fantásticos ❤️

Vi ambas versiones y ambas eran bastante diferentes pero muy hermosas.
Puede que sea un poco experimental, pero esta nueva forma de teatro te acercará al amor, el dolor y la lucha por dejar ir.
Definitivamente recomiendo ver el nuevo trabajo de Ivor Matinic

Tot i la senzillesa desde on es juga em sembla una molt bona posada en escena amb l’espai aprofitat de la millor manera. He pogut veure el gran treball de dos intèrprets: Júlia Ferré i Victorio d’Alessandro, abans i després de cada escena com a actor i actriu i entrant en la pell dels personatges amb una facilitat increïble. Són capaços d’atrapar a l’espectador compartint la història d’aquests dos personatges.

Una gran proposta, original i flexible, executada amb talent i sensibilitat pels actors Júlia Ferré i Victorio d’Alessandro.
La ruptura d’una relació esdevé el punt de partida per explorar el record i com aquest cristal·litza en les vides de cadascú: com es perfila el nostre present a partir del diàleg constant amb el passat i les diferents significacions que li atribuim.
És una obra fresca i en la que els actors et fan transitar amb organicitat per moltes emocions: des de l’humor més tendre a la vulnerabilitat més crua.

Proposta teatral amb una original estructura dramatúrgica on el propi autor es converteix en director-narrador del desenvolupament de la trama, això sí, de forma discreta i sense caure en un excesiu protagonisme que podría arribar a ser pertorbador i intrusiu. La interpretació és exigent en quan els actors es veuen sotmesos a repentines , intenses i constants variacions dels estats d ànim. Situacions que els actors Júlia Ferré i Victorio d’ Alessandro ho assoleixen amb una envejable maestria. La posada en escena gravita sobre el minimalisme escènic, on una vegada més, demostra que menys és sempre més.

Una maravilla.
Una pieza muy bonita e íntima que te hace conectar con los personajes y la historia desde el principio. Una propuesta de formato diferente y original. Se nota el trabajo hecho tanto del autor como de los actores. Los actores transmiten mucha verdad y te emocionan. Una interpretación impecable y un bonito viaje, salí conmovido. Sin duda no os lo podéis perder!