Scriptorium

Ahir vaig anar al tercer espectacle del cicle “Yo Gesto” que es fa a la Sala Fènix a veure “Scriptorium”.

La Cia Vudú Teatro presentaven per primera vegada “Scriptorium”, un espectacle de Teatre d’objectes. Els seus creadors i intèrprets són Sanna Toivanen i Nelo Sebastián, dos artistes que vénen de les escoles de teatre físic, Decroux i Lecoq .

“Scriptorium” és una història de d’amor per la literatura. La història de com s’escriuen els llibres.

Per mi era el més esperat de tot el cicle, dons m’encanta aquest tipus de teatre gestual. En aquesta ocasió, el que ens presenten la Cia Vudú, no m’acaba de convèncer. Possiblement hi tenia moltes expectatives posades en aquest muntatge i el meu nivell d’exigència és més alt, no vull dir amb això, que no hi hagi un treball enorme al darrera, ni que els actors ho donen tot dalt l’escenari, ni que l’espectacle no sigui de qualitat; simplement els hi falta lligar-ho tot per poder ser més entès, polir algunes parts de l’espectacle i el més important de tot ...una mica més de rodatge i maduració. D’ idees bones n’hi ha moltes, fins hi tot moments realment originals, però hi falta aquell punt de connexió entre totes elles. Valoro moltíssim l’enorme treball d’experimentació que hi ha al darrera d’aquesta proposta ( una barreja de teatre d’objectes, música en directe, ombres i teatre de gest).

Per mi el Teatre d’objectes ha d’aconseguir amb la seva presència damunt l’escenari, que un determinat objecte en origen funcional, domèstic, industrial, etc..., pugui adquirir un extraordinari poder de comunicació artística i de poder metafòric. No són els objectes els que s’utilitzen per explicar coses, sinó que els objectes els utilitzen a ells per explicar coses. En aquest cas són fulls plens de paraules escrites, una ploma, un acordió convertit en màquina d’escriure,.... El propòsit artístic és la capacitat de dotar a cada objecte d’una determinada ànima, i aconseguir, el que per mi és el més important en aquests tipus de representació, poesia .Dons això és bàsicament el que m’ha faltat, veure poesia.

De totes maneres vaig aplaudir l’esforç i l’entrega d’aquests dos grans artistes.

**1/2