Reinaldo Ribeiro presenta Samba, un trabajo que parte del Carnaval de Río para abordar otros temas universales.

Sinopsis

Visto desde el imaginario popular como un paraíso tropical, festivo pero violento, el carnaval olvida durante cien horas todos los prejuicios latentes durante el resto del año y se lanza a la calle sin discriminación sexual o de clase. Días de locura frente a la “despedida de la carne” -orígen de la palabra carnaval. A partir de esta base, el nuevo proyecto del creador Reinaldo Ribeiro (cofundador del colectivo Lamajara de Barcelona) utiliza como telón de fondo uno de los espectáculos al aire libre más grandes del mundo para mostrarlo, con una visión contemporánea, antes de que nos sirva de trampolín hacia otros temas universales.

Duración:
50 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 1

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Posa en qüestió el gènere i el culte al cos

Una peça que parteix del Carnaval de Rio de Janeiro, un dels espectacles a l'aire lliure més gran del món, i acaba oferint un autoretrat de l'artista.

Reinaldo Ribero és ballarí i coreògraf nascut a Rio de Janeiro.

És cofundador del col·lectiu Lamajara, del que nosaltres vam poder veure la seva proposta DISPOSITIVO LABRANZA dins del marc del Sismògraf d'Olot 2017.

Després de viure una temporada a Buenos Aires, on es va formar en dansa contemporània, actualment te la seva residencia a Mataró. A Barcelona va formar part de la companyia Transit Dansa de Maria Rovira.

SAMBA qüestiona el gènere i el culte al cos analitzant els rols socials que es trenquen durant les festes del Carnaval.

SAMBA volia jugar amb l'imaginari col·lectiu i el paral·lelisme d'una festa liberal i plena de contradiccions, impulsada, sense voler-ho, per l'església. Un treball que parteix del carnaval de Río per a abordar altres temes universals.

Però com manifesta el mateix Reinaldo Ribero, en el camí d'investigació, SAMBA es va convertir en una peça molt personal, una reflexió sobre el vincle emocional i la separació espai-temps d'ell mateix amb el carnaval.

Una proposta que ha anat guanyant en intensitat narrativa, oferint una primera part plàsticament molt bella on el vestuari, la il·luminació i la música juguen un paper fantàstic. La peça evoluciona cap a una segona part on l'artista interacciona amb el públic i ens fa participes de les seves reflexions més personals.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

18/04/2018

Deja tu opinión