Punt de fuga o la moral de l'herbicida

Un herbicida es un producto químico utilizado para eliminar plantas indeseadas. Esa parece ser la moral del grupo A, una secta incierta que pretende eliminar todo ser humano viviente y crear una nueva y mejor sociedad. Cuando Ema, la protagonista de esta historia, deseó que el mundo cambiara, poco podía imaginarse hasta qué punto sus deseos llegarían a hacerse realidad.

El texto distópico de Maria Porras es muy sutil, sugiere más que cuenta y deja al espectador la tarea de imaginar los detalles. Puede que no dé respuestas, pero si genera muchas preguntas: ¿Realmente puede el ser humano cambiar? ¿Hasta dónde se es capaz de llegar para este cambio? Y sobretodo, ¿el fin justifica los medios?

Al texto se le suma una dirección de Eduard Tudela llena de sorpresas y momentos de rotura y provocación. Pese a los medios modestos con los que se crea, especialmente evidentes en el uso del audiovisual, la apuesta mantiene la tensión, la incertidumbre y la sorpresa además de generar constantes dudas. Con un único espacio y unos pocos elementos de atrezzo, vestuario, luz y música la obra expresa conceptos potentes de forma muy sutil.

Con interpretaciones irregulares, resulta especialmente memorable el papel de Georgina Latre, una mujer refugiada en la locura que nos mantiene contantemente en vilo con un histrionismo patético. Una de esas malvadas fascinantes con toque Helena Bonham Carter.

El espectáculo, que podría muy bien formar parte de la esencia rompedora del Desperta Lab –por cierto, que el Tantantarana reprograma Dramaburg, también con Latre y Laia Alberch- se convierte así en una interesante apuesta de riesgo, diferente y generadora de incógnitas. Un puzzle absorbente que va ganando fuerza a medida que avanza y que cada espectador completa con su propio significado.

A l'Àtic 22 del Tantarantana hem pogut veure aquest espectacle de la Companyia ÉsGrata amb dramatúrgia de María Porras i dirigit per Eduard Tudela.

En entrar a la sala, una dona embarassada (Laia Alberch) dorm en un sofà. A l'altra banda de l'habitació una planta solitària. Unes projeccions audiovisuals ens informen de l'existència d'una organització que va guanyant adeptes de manera espectacular.

La dona embarassada es diu EMA i desperta després de dormir durant cinc mesos, està en un centre d'embarassades destinades a repoblar la Terra. Una altra dona, també embarassada (Georgina Latre) viu les seves darreres hores, ja que un cop hagi tingut la criatura, serà eliminada, ella pertany a la civilització que cal erradicar. Els hi fa companyia i vigila, un dels membres de l'organització (Javier López).

És un conte de ciència-ficció on es reflecteixen les ganes de destruir-ho tot per tornar a construir-ho tot de nou. La confiança en una societat que tot i estar enverinada encara té l'esperança que en algun moment triarà la comprensió i l'amor en lloc de la por i l'odi. Un conte que ens parla de l'extinció de la nostra civilització que està sent substituïda per una altra, gràcies o a causa d'una misteriosa organització.

Una història surrealista amb una dramatúrgia irregular, amb moments realment engrescadors i comprensibles, i d'altres moments desconcertants i difícils d'entendre, malgrat que creiem que la idea inicial és atraient.

Unes interpretacions que també han estat irregulars, convincents a estones i absolutament inversemblants en altres moments. Millor i més creïbles elles. Una posada en escena marcada, al nostre entendre, per una innecessària quantitat d'entrades i sortides per les portes laterals.

Una proposta que ens ha desconcertat i a la que caldria, al nostre entendre, una revisió, especialment en el que es refereix a la direcció de la proposta i de la seva posada en escena.

La nostra valoració és de 4 sobre 10

Si voleu llegir la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ