Parad de pararme

Ahir vaig anar a la Sala Fènix per veure aquesta peça de teatre document amb dramatúrgia i direcció de Silvia Albert Sopale i Carolina Torres Topaga de la Cia. No es país per a negras, que els va fer la Federació SOS RACISMO. Al llarg de la representació veiem els dos tipus de racisme que pateixen els ciutadans pel color de la pell, l’institucional i el de la societat. El primer per part de la policia i en el nostre cas els Mossos denunciant la pràctica discriminatòria d’identificacions per perfil ètnic present en infinitat de casos al seu dia a dia i el segon el que pateixen per part de la societat amb fets humiliants, tots hem vist algú canviar-se de seient del metro perquè al seu costat s’ha assegut un negre, doncs això. Una escenografia molt senzilla però efectiva, feta de caixes de plàstic multiservei i que fins i tot serveixen per formar un mural amb persones que han patit rebuig. Els casos, les denúncies, i les situacions que Malcolm Mc Carthy va desgranant i diverses vegades interpel·lant els espectadors, es fan molt creïbles ja que a més d’actor, com a negre ha patit a la seva pell tot el que ens relata. Una obra necessària per remoure consciències perquè a la societat ens queda molt per avançar i les institucions molt per canviar.