Nosaltres (A nosotros nos daba igual)

Una obra amb gent molt jove que demostra com està de bé el nostre planter d’actors

Ahir vaig estar aL TNC veient aquesta obra d’Helena Tornero i que amb encert dirigeix Ricard Soler Mallol. Tornero ens parla d’identitat i ens dóna a conèixer la història de 5 joves nascuts aquí però fills d’immigrants que en el seu dia van venir a la recerca de millor vida, provinents de Guinea Equatorial, el Marroc, Cap Verd, Xina i República Dominicana. Com que tot i que a pas molt lent anem avançant, seguim vivint en una societat racista i encara que aquests joves en el seu DNI consten com a ciutadans espanyols i se senten fills d’aquí, els seus trets facials i el color de la seva pell, els defineixen com estrangers i ja des de petits pateixen el rebuig d’una important part de la població. A l’escola bulling i ja en el moment de la pèrdua de la innocència i l’edat de treballar descobrir de forma cruel que el racisme existeix i amb això les dificultats per accedir a llocs de resposabilitat. Però un dia, decideixen anar a conèixer els orígens dels seus pares, uns viatges a uns països que en realitat tampoc són els seus, però que ha format part de la mitologia familiar a través d’el relat dels seus pares, i on tampoc reben l’acollida que ells esperaven. Sense venir massa amb el tema, en uns audiovisuals van passant fragments de grans escriptors del Segle d’or que entenc ens volen donar a entendre les dificultats per a aquests joves poder algun dia representar al teatre, el personatge principal de qualsevol de les seves obres. O fins i tot una altra imatge que ens recorda que el Liceu es va construir amb els diners guanyats pel tràfic de persones esclavitzades. Amb una escenografia molt senzilla però efectiva, els cinc actors que no coneixia, Nacho Almeida, Tamara Ndong Bielo, Maria Ramos, Neus Ballbé i Junyi Sun, fan un extraordinari treball tant a nivell grupal com individual i on no falten unes coreografies molt aconseguides. Una proposta per a mi totalment recomanable.