Nit de Reis, King's Night o el que vulgueu

El Parc de l'Estació de Nord acull de nou una cita imprescindible dels estius barcelonins: les adaptacions contemporànies a l'aire lliure de les comèdies de William Shakespeare. A Barcelona s'ocupa d'aquesta empresa (que també gaudeixen les veïnes de ciutats com Nova York, Montreal, Londres o Louisville) la companyia Parking Shakespeare, qui cada any encarrega a un dramaturg que revisiti les obres més populars del bard anglès. Enguany la directora i dramaturga Marta Aran (Els dies mentits, La noia de la làmpada, La segona Eva) adapta i sacseja Nit de Reis (o el que volgueu), una de les comèdies d'embolics més hilarants de l'autor.

Dos bessons naufraguen amb un vaixell de la Transmediterrània. Separats per l'accident i sense conéixer quin ha estat el destí de l'altre, hauran d'empescar-se-les per sobreviure i per seguir en la cerca de l'amor veritable. Aran signa una excel·lent direcció i adaptació que va al moll de l'os d'una de les tradicions més vinculades a Shakespeare: el travestisme i la identitat de gènere. Al Globe Theater londinenc, els papers femenins els interpretaven homes disfressats de dona. Expliquen a la funció que aquest és probablement l'origen del concepte drag, la manera escurçada de dir "dressed as a girl". Aquesta 'Nit de Reis' fa passar pel sedàs queer les relacions amoroses, passionals, tòxiques, sexuals o romàntiques dels protagonistes de l'obra. L'espectre LGTBIQ+ menys visible als escenaris hi està representat amb cura i respecte: persones trans i no binàries, bisexuals, drag kings; també totes les opcions sentimentals, des de la monogàmia al poliamor o relacions obertes. Servit amb música en directe i una interpretació coral excel·lent de la mà de Mateu Bauçà, Mireia Cirera, Marta Codina, Adrià Díaz, José Pedro García-Balda, Pep Garcia-Pascual, Ariadna Matas, Santi Monreal i Freyja Palau i la mateixa Marta Aran, que substitueix a Joana Sureda, fan d'aquesta proposta un planasso d'estiu a la fresca.

 

Cada verano desde hace años, la Compañía Paking Shakespeare nos invita a una nueva obra en el pequeño teatro circular al aire libre en los jardines de la Estació del Nord.

Dado que la duodécima noche después de las fiestas de Navidad corresponde a la Epifanía cristina, esta obra de Shakespeare, “Twelfth Night” se ha traducido a muchos idiomas como “La Noche de Reyes”. Eran tiempos de celebraciones en la época isabelina, fiestas herederas del carnaval medieval en el que todo se ponía patas arriba. El Bardo inglés añadió un segundo título “What you will” que la Companía Parking Shakespeare ha traducido como “Lo que queráis” y con ello Sir Williams incita e invita a todas las producciones y adaptaciones posteriores a hacer una interpretación libre de los personajes y de la situación. Pero Parking Shakespeare siempre es fiel a los textos haciendo adaptaciones actuales incluyendo canciones del momento que el autor habría aplaudido. Él era crítico con las situaciones y llevaba a escena el mundo real y estoy segura de que esta adaptación hubiera sido de su agrado.

Marta Aran juega un gran papel no sólo como directora sino también como actriz representando a Viola para substituir a Joana Sureda, presente entre el público.

Es una comedia de enredo en la que siempre interviene una pareja de gemelos que facilita la confusión de identidades y que tienen intereses amorosos diferentes. Los dos desconocen el destino del otro tras un naufragio. En esta obra se utilizan todos los recursos de la comedia original: la transformación de personajes mediante caracterizaciones y cambios de sexo, travestismo, inclusión de un bufón o loco que con su juego de palabras y su ironía va diciendo grandes verdades. Todo ello es aprovechado por Marta Aran para introducir la estética Queer y todas las posibilidades que ofrece el colectivo LGTIBQ+ que son tratados, por cierto, con toda consideración y respeto. La magia de la confusión es la que da sentido a la obra y el desenfreno mezcla comedia y drama como hacía Shakespeare en muchas de sus obras.

Mateu Bauçà, Mireia Cirera, Marta Codina, Adrià Díaz, José Pedro García-Balda, Pep Garcia-Pascual, Ariadna Matas, Santi Monreal y Freyja Palau se mueven por el escenario y atraviesan, actuando, las filas de los espectadores. El público puede observar también “los camerinos”, los cambios de vestuario y los movimientos de los actores fuera de escena. Todo ello y como siempre, muy original.

Coneixem aquesta obra de teatre? Un clàssic de Shakespeare que s'ha representat als escenaris milions de vegades! Què podria haver-hi encara que ens enganxara com si fos la primera vegada?
Els Parking Shakespeare ens traslladen un estiu més, a un espai diferent que ja ens situa com a espectadores, en un altre estat: el parc de l'Estació del Nord. Amb tot el que això comporta pel que fa a escenari, àudio, distraccions i sons externs,... i una vegada més, amb tot el que això comporta en una companyia creativa que veu en aquest context un munt d'oportunitats. Juguen amb tot això generant una obra fresca, amb ritme, divertida, amb qualitat interpretativa i estètica i que captiva d'inici a fi.
Una aposta arriscada, sempre, versionar aquests clàssics, ja que tantes vegades s'ha fet i també per la possibilitat de poder passar-se'n de rosca o quedar-se curt i no aportar més del que hi ha fins al moment. Una aposta encara més arriscada en aquest cas per fer una versió LGBTIQ+ d'una realitat tan concreta de certs cercles de la ciutat de Barcelona, amb un discurs i uns termes llunyans a molta de la població. I així i tot funciona. I així i tot els conceptes que es presenten queden clars sense haver de parar la representació i fer una classe magistral. I, tanmateix, no es desdibuixa l'obra clàssica, seguim en tot moment a Nit de Reis amb aquesta essència shakespeariana tot i aparèixer red flags i drag kings. S'incorporen termes, discursos, esdeveniments i noms d'una actualitat rabiosa, perfectament integrats en el guió antic, amb equilibri i coherència.
Una opció refrescant per passar una d'aquestes tardes caloroses del mes de juliol. Val la pena veure encara una altra versió!