Gazoline

Dimecres dia 12, a la Sala Tallers del TNC ha tingut lloc l'estrena a Barcelona de GAZOLINE de Jordi Casanovas dirigida per José Luis Arellano García. Una proposta de la Fundacions Edmond de Rothschild i la Fundació Teatro Joven que té per objectiu visibilitzar i fomentar la diversitat ètnica en les arts escèniques.

GAZOLINE és un text escrit l'any 2006, arran dels aldarulls produïts a l'extraradi de Paris durant la tardor del 2005. La mort de dos joves musulmans d'origen africà que escapaven de la policia en Clichy-sous-Bois, una comuna pobra de l'est de la capital gal·la, va originar una revolta que aviat es va expandir a altres ciutats franceses. Es van aixecar barricades i van cremar desenes de cotxes en tot el país.

Jordi Casanovas volia comprendre el perquè aquells joves protestaven amb tanta virulència. Però creiem que el text també el podríem rellegir en el context dels últims mesos a Catalunya, i reflexionar sobre per què algú necessita cremar un cotxe o cridar més del compte.

Com manifesta el seu autor, l'obra va quedar en un calaix fins uns anys més tard en què es va documentar amb llibres publicats sobre els fets,  la va revisar i traduir al castellà per enviar-la a Nova York a l'IATI Theater. Allà es va estrenar la primavera de 2017. L'abril de 2019 va ser estrenada a Madrid al Teatro Conde Duque, amb la companyia La Joven.

GAZOLINE és la història de cinc amics d'una banlieu (terme francès per anomenar els suburbis on es concentren els emigrants) de París que es reuneixen una nit per cremar el cotxe d'algú molt poderós. Són massa joves per ser adults i massa grans per seguir sent nens.

GAZOLINE està protagonitzada per cinc actors espanyols de pell de color negre; són fills o néts d'immigrants, però han nascut i estudiat a Espanya. Ells reivindiquen el seu dret a la igualtat d'oportunitats sobre els escenaris. Ells són Mard B. Ase (Naïm), Michael Batista (André), Maria Elaidi (Eunice), Prince Ezeanyim (Omar) i Delia Seriche (Christine).

... I a GAZOLINE ens trobem amb un text que parla d'anhels i pors, de persecucions i d'intolerància. Una proposta que ens parla de l'adolescència i la desigualtat social. És també una crítica als mitjans de comunicació que en alguns casos promouen la "creació d'aldarulls" o altres fets, per poder oferir-los en primícia.

Una posada en escena molt dinàmica propiciada per l'enorme empenta dels joves intèrprets assessorats coreogràficament per Andoni Larrabeiti. L'escenografia i vestuari és de Silvia de Marta, la música de Víctor Algora, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo (AAI) i la videoescena de Bruno Praena.

El resultat és una proposta reivindicativa, que ens parla d'uns joves francesos que estan disposats a fer el que calgui per sortir de la marginació a la qual estan "obligats" per qüestió d'origen i color de pell. Una marginació que els asfixia i talla de soca-rel tots els seus somnis.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Desde las calles de la banlieue parisina, Jordi Casanovas presenta a un grupo de jóvenes, descendientes de inmigrantes pero franceses de nacimiento, que no se identifican con el sistema. El statu quo simplemente no está diseñado para ellos. De forma similar, en el panorama cinematográfico y escénico español parece ser que hay poco espacio para integrar a profesionales racializados y La Joven Compañía ha dado un paso hacia adelante para acabar con ello.

A través de un lenguaje principalmente físico, Mard B. Ase, Jean Cruz, María Elaidi, Prince Ezeanyim y Delia Seriche recorren un texto que acaba en incendio y que pone en evidencia la idiosincrasia de cada uno de los personajes: Casanovas consigue que cada uno de ellos tenga una historia y luz propias en el seno de un sistema opresor.

Los personajes que, de primeras, pueden resultar violentos y agresivos, finalmente se descubren como personas que persiguen una idea de revolución desde el barrio, construida a partir de distintas realidades en la que la coreografía diseñada por Andoni Larrabeiti destaca la fortaleza de cada uno de los integrantes de la banda.

Basado desde el principio hasta su fin en hechos reales, La Joven Compañía, una vez más, nos hace reflexionar sobre el mundo en el que vivimos desde una perspectiva racial planteando, en este caso, cuáles son las cenizas que deja atrás toda revolución.