Encara hi ha algú al bosc

Entrábamos al teatro emocionaras porque íbamos a ver actuar a Ariadna Gil y lo que no pensábamos es que nos íbamos a encontrar con una propuesta tan demoledora que nos iba a dejar las emociones a flor de piel.
Teatro documental donde nos explican los testimonios de las supervivientes de violaciones en la guerra de los Balcanes. Testimonios de esos bebés nacidos fruto de esas violencianes. Niños que fueron repudiados por sus propias madres.
Reporteros de Guerra asesinados mientras cubrían las noticias…
Y todo esto mientras en BARCELONA se celebrarán los JJOO o la celebración de la Champions.

Una propuesta que no deja indeferente donde todo el casting está espectacular y donde las proyecciones, la música y la iluminación favorecen al desarrollo de la propuesta.
Nos ha encantado? SI
Que quizás no era la obra idónea para ver un viernes por la tarde? TAMBIÉN jajajaja

Ahir vaig estar veient a l’Auditori de Granollers aquesta obra que fins fa molt pocs dies va estar en cartell al TNC. Aquesta peça que bé podem encaixar com a teatre-document d’Anna Maria Ricart amb un text compromès i valent, dóna veu a les dones i adolescents violades com estratègia de neteja ètnica i també als fills nascuts d’aquestes violacions a la guerra de Bòsnia dels anys 90. Els relats són aterridors i els seus testimonis ens arriben carregats de por i dolor amb veus tremoloses i paraules trencades però fetes de forma original i intel·ligent i fins i tot amb alguns moments divertits però sense oblidar la realitat de l’horror, gràcies a l’acurada direcció de Joan Arqué . Impactants les comparacions amb els fets que en aquells moments passaven, mentre aquí celebràvem les medalles amb les Olimpíades allà queien bombes o mentre el Barça guanyava la Champions allà morien periodistes que havien anat a cobrir la guerra. Una posada en escena multicultural on conflueixen, projeccions, gravacions en viu, música i cançons interpretades pels mateixos actors tot això acompanyat d’una efectiva escenografia que ens recorda un bosc amb arbres que és l’únic que queda després de la desaparició de les cases per les bombes, juntament amb magnífica il·luminació de penombres. I pel que fa a la interpretació només tinc una paraula, Brillant, i em refereixo a tots als set actors i actrius sense distinció que ho fan creïble i transmeten una empatia desbordant. Una nit de teatre amb majúscules que el públic en peu va premiar amb merescudíssims aplaudiments i que espero sigui nominada i posteriorment premiada amb diferents guardons en diverses categories, s’ho mereix.