El alimento de las moscas

El alimento de las moscas sorgeix en els seus inicis com una necessitat de col·laboració entre dos creadors, Borja Ruiz de Kabia Teatro i Arnau Marín de Teatre de l'Enjòlit. La idea era la de treballar sobre el concepte del "monstre social"
Dins d'aquest projecte va entrar el dramaturg Eusebio Calonge, que va ser qui va donar forma a la idea.
La història té com a protagonista a un personatge cruel i ple de contradiccions, la d'un assassí.
L'obra s'endinsa en la ment d'aquest personatge. El que veiem el públic és a la persona i al monstre que habita dins d'ell. Lucidesa i bogeria dins un cos sotmès a experiments, drogues i tractaments.
El públic veiem i sentim el seu patiment, la seva lluita amb el seu altre jo més despietat.
Veiem com el culpable pot arribar a convertir en víctima. Fins i tot, empatitzem amb algú menyspreable pel tracte inhumà que rep de les institucions, tant o més menyspreables, que les accions del mateix malalt, fet que fa que ens plantegem quins són els límits ètics i morals davant aquestes persones, i preguntant-nos, fins a quin punt ens convertim en botxins d'aquells que abans ho van ser.
La bona direcció Borja Ruiz i una interpretació magistral d'Arnau Marín, tant en l'àmbit interpretatiu, corporal, gutural, expressiu i teatral, amb una capacitat de mostrar en qüestió de segons la culpa, el penediment, la bogeria i el dolor, són motius suficients per assegurar i recomanar aquesta obra, com un imprescindible per a tot amant del bon teatre.
Tanmateix, la poètica dels textos de Eusebio Calonge, carregats de poesia i metàfores molt visuals, la proposta escènica de Borja Ruiz, l'espai sonor creat per Roger Marín  i el joc de llums dissenyat per David Alcorta són part essencial d'aquesta obra.

Una obra punyent, fosca, dura i a la vegada plena de bellesa, llum i poètica escènica. Plena de detalls i silencis que parlen per si mateixos.

Una autèntica joia teatral que no s'hauria de perdre ningú!

Demano disculpes a la Sala Fènix,  a tota la companyia (artistes i técnics) i als espectadors per no haver penjat abans la recomanació d'aquest espectacle. Ha estat un error meu imperdonable de no publicar-la en el temps que ho havia d'haver fet. La tenia escrita, l'error ha estat que no m'he adonat fins ara que no l'havia penjat.
Avui repassant les meves recomanacions m'he adonat de l'error.

El alimento de las moscas es un monólogo escrito por Eusebio Calonge, que habla de un hombre recluido y atormentado, ahogado, drogado, dañado, que reflexiona en voz alta sobre su condición y las circunstancias que lo han llevado donde está. El personaje divaga, solo, sobre el sentido de ser humano y ser animal a la vez, sobre el hecho de tener el don de la palabra, pero sin tener a nadie a quien dirigirla.

El trabajo actoral, a partir de este texto tan visceral y tan reflexivo a la vez, es un reto mayúsculo, porque es necesario transformar la palabra en gesto, la reflexión en cuerpo. De la mano del director Borja Ruiz, Arnau Marín encarna a esta bestia-humana con todo el abanico de registros y recursos, desde la sutileza más mínima, al grito más crudo. Es tan brutal el trabajo de fisicalidad que, en algunos momentos, da la sensación de que al personaje le sobran, incluso, sus palabras.

La apuesta escénica no tiene fisuras. Van con toda la artillería. Desde el vacío escénico, desde la asepsia absoluta, desde lo que queda cuando te has desnudado de todo, Arnau Marín va a pelo, llenando el espacio con los ojos, las manos, la lengua, los pies, la respiración, la piel. Hay que verlo de cerca para sentir al animal al oído, para sumergirse en su mirada vacía y errante, que a la vez busca, desesperadamente, ayuda y reposo.