Miquel Gascon Baz

Em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d’aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d’alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d’assegurar-nos una feina. I és cert que a molts de nosaltres se’ns omple la boca quan critiquem la «CORRUPCIÓ» que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles «petites» corrupcions del dia […]

No les tenia totes, amb aquesta nova proposta de Teatre Musical de Dagoll Dagom, ja que havíem llegit algunes opinions força desfavorables. Per sort l’Imma, per tal de celebrar el dia de Sant Miquel, entre altres obsequis, em va regalar les entrades per poder anar a veure’l i dimecres passat 12 d’octubre vàrem aprofitar la festa de «obligado cumplimiento», per apropar-nos al Teatre Victòria. Ens ha agradat per sobre de tot una posada en escena realment extraordinària, amb grans mitjans tècnics, una escenografia espectacular i un molt vistós vestuari, al que l’ajuda i molt la sèrie de perruques de vius colors. Malgrat que es podria haver acabat en això i quedar-se exclusivament en una posada en escena espectacular, considerem que […]

Curiosament ahir dimarts, vigília de festiu (malgrat que era un festiu «de obligado cumplimiento» per la judicatura espanyola), havien pocs teatres de Barcelona oberts, cosa que no acabem d’entendre. Però nosaltres, no ens vam resignar a quedar-nos a casa veient la tele i ens vam apropar a l’Antic Teatre, i per sort la vàrem encertar de ple perquè ens ho vam passar de conya marinera amb aquesta proposta de CUÁNTO de Loren & Ipsum (o el que és el mateix … Miner Montell i Paul Borons). CUÁNTO d’entrada sembla que es tracta d’un despropòsit absolut, perquè és una proposta basada en l’humor de l’absurd, malgrat que molt treballada i mesurada en tot el que es diu a escena, perquè en […]

Ahir dilluns vam gaudir de valent amb aquesta proposta que Enric Cambray i Ricard Farré ens presenten a El Maldà. Una comèdia d’embolics on el que pretenen és fer mofa dels anomenats «tertulians» que envaeixin les programacions televisives i radiofòniques amb un aparent coneixement de tot i de tothom. Aprofitant el plantejament de Molière, dos actors, dos esplèndids actors, Enric Cambray i Ricard Farré s’enfronten al repte d’interpretar vuit personatges, masculins i femenins. Amb una gran versatilitat van passant d’un personatge a un altre canviant vestuari, expressions corporals i facials, veu i pronuncia. Ens han deixat realment impressionats amb aquesta capacitat de transformació que ha anat agafant velocitat i visibilitat per als espectadors a mesura que avançava l’obra. Amb un […]

Ahir diumenge ens vàrem empassar seguides les tres obres d’aquesta trilogia,….. i en llengua italiana, malgrat que les condicions que ens va imposar el Teatre Lliure van ser de «jutjat de guàrdia», perquè la col·locació dels sobretítols amb la traducció al català, a una alçada desmesurada, va aconseguir que aquesta vetllada de més de 4 hores, arribes a ser un suplici en tota regla; i és que era literalment impossible poder llegir-los, si no estaves situat en les darreres files del Teatre, la qual cosa impedia veure l’expressió dels rostres dels actors. COEFORE La segona tragèdia de la trilogia explica la venjança planejada per Electra. Tracta de la reunió dels dos fills d’Agamèmnon i Clitemnestra, Electra i Orestes, que tramen […]