Miquel Gascon Baz

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda. Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona. Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 […]

L’amor incondicional fa que de vegades pensis que coneixes perfectament a les persones amb les quals convius, sigui la parella o els fills. L’amor incondicional és capaç de perdonar i justificar l’injustificable. L’amor incondicional fa que de vegades creguis el que vols creure i no el que realment estàs veient. L’amor dels pares és capaç de minimitzar un error dels fills, és capaç de perdonar i justificar-ho tot, és sens dubte l’amor més incondicional. Di i David han dedicat les seves vides a donar al seu fill totes les oportunitats que ells mai van tenir. El noi és intel·ligent i extravertit i té un brillant futur al davant. Intenten per tots els mitjans que aquest «error» no destrossi aquest prometedor […]

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit. Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d’ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic. Però de ben segur el text no és el que més m’ha convençut de la proposta, […]

Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle. Una desena d’actors a l’escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres. Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes. No dubtem que bones intencions i ganes de fer-ho bé, […]

Mentre prenem un tallat al bar del Teatre Lliure de Gràcia, recordem que fa exactament un any i una setmana que veiem als cinemes Yelmo la representació en directe d’aquesta mateixa obra, amb una posada en escena del National Theatre d’una durada de més de 3 hores i mitja, que ens va fascinar (podeu veure aquí aquella crònica). Estem convençuts que aquesta versió dirigida per Carme Portaceli, també ens agradarà…. però ens fa una mica de por que ens pugui arribar a decebre una mica, si la intentem comparar amb aquella altra. Per sort no va ser així, malgrat les enormes diferències entre les dues produccions. En entrar a la sala del Lliure de Gràcia la sensació d’un enorme escenari […]