Miquel Gascon Baz

La nova producció de la coreògrafa Sol Picó se centra en l’home i aquesta peça pretén ser una reflexió del món de la masculinitat. Marta Galán és la dramaturga d’aquesta proposta. Set intèrprets, un equip artístic format pels músics Pere Jou i Antoni Comas, l’actor Elías Torrecillas i els ballarins Daniel Corrales, Junyi Sun, Valentí Rocamora i Guillermo Weickert. Tots ells es posen a la pell dels homes del segle XXI. Ha estat un procés de creació fet d’improvisacions i el resultat és una mena de performance amb els diferents models de masculinitat a l’escenari. A nosaltres la proposta no ens ha agradat gens, fins i tot ens ha molestat en algun moment i l’hem trobat tòpica, previsible i força barruera com l’escena on tots baten un ou d’esquenes al públic simulant […]

Una proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residència a la Sala Beckett, una reflexió sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentació de temporada. Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la Júlia (Lluïsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella és una mare que te cura del seu fill tetraplègic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creïble on les interpretacions de tots dos són excel·lents….. i potser una de les […]

Aquesta proposta el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada. El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé «obligada» a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament. Un text que deixa clara […]

Es tracta d’una recreació del mite de Don Juan en forma de farsa napolitana, farsa teatral dinàmica i irreverent. Un espectacle a partir dels contes, sobre la figura del Don Juan, de Puškin i Rostand. La companyia Effige Teatro és una companyia teatral italiana a Barcelona, creada el febrer de 2017, que treballa amb una programació anual oferint al públic espectacles en italià i en castellà. La seva filosofia és aixecar espectacles que incloguin diverses maneres de fer teatre: la Comèdia de l’Art, el teatre de l’absurd, el teatre satíric. Un text de Francesco Nappi que podem escoltar en italià (sobretitulat en castellà) amb algunes variants napolitanes. Un idioma que imprimeix una altra cadència a les interpretacions i una manera de fer teatre absolutament diferent de la que estem acostumats. Uns […]

Ens ho havien advertit alguns amics, ens havien dit que era una proposta difícil, molt difícil i no pas per l’eusquera, malgrat els problemes habituals del Teatre Lliure amb la sobretitulació. Ens havien advertit de la complexitat del text. I era veritat, un text enrevessat i complex que fa difícil el seguiment del conjunt d’històries que conformen l’univers literari d’Obaba. Nosaltres per sort, vàrem poder bescanviar les nostres localitats de fila 2 per unes altres amb una excel·lent visió de les dues petites pantalles laterals de traducció…… però ni així. OBABAKOAK és una obra de Bernardo Atxaga (pseudònim de José Irazu Garmendia – Asteasu, Guipúscoa, 1951) publicada en 1988 i que va ser guanyadora del Premi Nacional de Narrativa en 1989. Aquest llibre […]