Júlia Duran

Si el teatre Tívoli ja desprèn per si sol una aura de majestuositat pròpia dels grans teatres d’altres temps, l’escenografia d’aquesta superproducció del Fantasma de l’Òpera ens submergeix completament en el París de mitjan segle XIX. L’escenari giratori, els vestuaris minuciosament detallats i un atrezzo d’una elegància exquisida converteixen cada escena en una autèntica pintura viva. A tot això s’hi afegeixen jocs de llums, efectes visuals sorprenents i fins i tot alguns trucs de màgia subtils que mantenen l’espectador immers en una atmosfera d’intriga, misteri i emoció constant. La direcció artística sap equilibrar amb gran sensibilitat els moments de tensió i foscor amb instants més lleugers, on petits tocs d’humor alleugereixen la intensitat dramàtica i permeten respirar abans de tornar […]

Magatzem d’Ars recupera el clàssic de Terra Baixa per representar-lo a la Sala Ars. Es tracta d’una adaptació d’Albert Pueyo que ha aconseguit resumir en una hora i poc el clàssic d’Àngel Guimerà mantenint l’estructura original que fa avançar la història de forma molt orgànica. Tot i que es tracta d’una sala petita, han creat una escenografia molt ben adaptada a l’espai i, sobretot, ideal per l’ambientació de l’època. Així i tot, el pes d’aquesta obra recau en el repartiment dels intèrprets. En general, tots i totes interpreten uns personatges que intencionen molt bé tot allò que diuen i que et fan entendre a la perfecció un clàssic que sovint costa d’interioritzar. Concretament, Adriana Carpi, que interpreta a la Marta, […]

«El principi d’Arquímedes» és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal. La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, […]

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista «mainstream» i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]

«Llegat» és una obra que ens parla de la importància d’aprendre a aprofitar cada moment. Partint de la relació mare i fill com a temàtica principal, el text de Daniel J. Meyer també aborda diverses qüestions com el «fer-se gran», aprendre a deixar anar o les relacions afectives. Els conflictes de l’obra no són abordats d’una manera excessivament directa, com a la vida, hi ha coses que costa molt dir-les tal com són. Això permet als intèrprets jugar amb el subtext, amb tot allò que no s’atreveixen a dir, cosa que els converteix en uns personatges molt més interessants. Això no obstant, en alguna ocasió sembla que els diàlegs resulten una mica forçats a l’hora d’utilitzar un cert tipus de […]