Júlia Duran

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista «mainstream» i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]

«Llegat» és una obra que ens parla de la importància d’aprendre a aprofitar cada moment. Partint de la relació mare i fill com a temàtica principal, el text de Daniel J. Meyer també aborda diverses qüestions com el «fer-se gran», aprendre a deixar anar o les relacions afectives. Els conflictes de l’obra no són abordats d’una manera excessivament directa, com a la vida, hi ha coses que costa molt dir-les tal com són. Això permet als intèrprets jugar amb el subtext, amb tot allò que no s’atreveixen a dir, cosa que els converteix en uns personatges molt més interessants. Això no obstant, en alguna ocasió sembla que els diàlegs resulten una mica forçats a l’hora d’utilitzar un cert tipus de […]

La Gavina d’Anton Txékhov es tracta d’una obra essencial pel drama modern. Escrit el 1896, el text ens proposa conflictes romàntics i artístics, que encara són vigents avui en dia. A més, ens ho posen fàcil, ja que l’obra es percep com si fos en l’actualitat: els personatges es mouen i es vesteixen com avui en dia, fins i tot tenen mòbil. Una aposta que aconsegueix connectar més fàcilment amb el públic. L’acció es desenvolupa en quatre actes, en quatre escenaris diferents que Lluc Castells ha portat a escena d’una manera magistral. Comencem amb un espai buit, d’aquell que també ens parlarà el jove Kostia a un nivell més filosòfic. A mesura que avança la trama són els mateixos actors […]

«Casarse por papeles también es amor» és una obra creada per l’artista Ovarios Rebeldes, la qual també protagonitza juntament amb l’artista Nass. La història narra les dificultats i complexitats d’una cuidadora migrant que es troba en situació irregular. Es fa evident el trencament d’aquesta idea romàntica que migrar a un país com Espanya et permet ser més lliure. Es tracta d’una crítica molt encertada i necessàira davant d’un sistema colonial i heteropatriarcal que dificulta constantment l’experiència de l’existència de realitats migrants i dissidents. La combinació de números musicals, burlesque i teatre fa que tota l’obra sigui realment atractiva i atrapant per l’espectador. L’humor de la protagonista, el tempo de comèdia i el duo que formen les dues actrius aconsegueix fer […]

«Alegría» és l’espectacle més popular del Cirque du Soleil estrenat el 1994 sota la direcció de Franco Dragone. Ara, l’espectacle se situa a la Carpa Blanca que la companyia ha instal·lat a l’Hospitalet de Llobregat. Una vegada més, el Cirque du Soleil aconsegueix l’impossible en possible. El públic és testimoni d’unes acrobàcies i números artístics espectaculars. Resulta inspirador el talent i l’esforç que durant mesos els artistes han dedicat per ser capaços de poder dur a terme un espectacle tan impressionant. La música en directe i la composició musical de René Dupéré aporten l’atmosfera de màgia i emoció tan característica i imprescindible del Cirque du Soleil. Entre número i número apareixen dos pallassos entranyables que omplen de riures tota la […]