Francesc Esteve i Tomàs

Estem davant un monòleg intimista amb música en directe de Jesús Horcajo i llibret original de Estanis Aboal. Interpretat per Joan Gil en una plataforma al mig de l’escenari. L’espectacle és un viatge a través de la memòria d’un malalt de l’Alzheimer però vist del punt de vista del malalt. En tot moment ens trobem en el laberint del seu cap i fem un viatge en el seu subsconcient. És una proposta arriscada, a més d’original. Ja que anteriorment hem anat a veure dues propostes que tracten el tema de l’Alzheimer però amb una bis més divertida.. Ens explica força bé les fases de l’Alzheimer. Des de la pèrdua de memòria recent, els canvis de comportament, orientació que perd el […]

Possiblement una de les recomanacions que més m’ha costat decidir per posar-me a escriure és aquesta obra de Sixto Paz i el Terrat amb “Les coses excepcionals“. Una comèdia que a tothom agrada i que a mi no m’ha convençut gaire. Aquesta és una proposta que segons l’opinió de gran part de la gent que ha anat a veure-la, li ha agradat (per no dir directamenty entusiasmat). Per aquest motiu, la meva recomanació inicial és que aneu al Club Capitol durant aquests dies i a veure si us atrapa en aquest recorregut interior d’un home amb cor de nen. És una obra interpretada per Pau Roca i que procedeix de l’off-Broadway. Ens parla d’un nen de sis anys on la […]

La pregunta inicial podría ser crucial para ver si te puede gustar la obra o no. Y dependiendo de esto, la visión que tienes al final de la obra te puede influir. Con la Familia Addams me pasa lo mismo que con Star Teck o Star Wars. Hay una división entre las dos grandes familias de los 60. Eres de la Familia Addams (The Addams Family) o de la Familia Monster (The Munsters)? «La familia Addams» es idónea para los amantes de las películas que vimos hace unas décadas. Es un estilo similar y según como miramos con una estructura e historia similar. Eso si, con una pérdida importante de su encanto inicial (al menos para mí). Fuí y la […]

En trobem amb una road-movie amb autocar inclós. Tot i que la posada en escena és molt àgil, amb grans coreografies i un muntatge on s’ha de destacar el disseny de vestuari, ens quedem amb això i poc més. Estilisme impossible, perruques, purpurina i plataformes. Hi ha números que treuen un gran partit de tot el vestuari. En la part musical, tot i no tenir cap tema propi, tot el que podem escoltar és la música disco. Una banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Tina Turner, Madonna, etc … Bona selecció per el record i executada amb força talent quan les canten en directe i per les 3 Dives que s’han penjat dalt de l’escenari durant les seves actuacions. […]

Amb Sixto Paz vam gaudir com mai amb Pulmons, i repetint un parell de cops. Posteriorment amb Història I ara ens porten a la Villarroel el seu nou muntatge a la Villarroel amb Pretty. Tot i que la història que ens expliquen és insuficient, com a mínim s’ho han dut al seu propi camp. El que ens falla per un costat l’han pogut reforçar amb unes bones interpretacions i amb uns personatges portats fins a l’absurd. Em quedo amb la parella de Pau Roca i la magnífica Sara Espígul. Tot i que l’estrella a escena és Sara Espígul i pot ser el punt guanyador de l’obra. Quan surt la gent riu sense cap tipus d’objecció. I a més …