Francesc Esteve i Tomàs

El clam del buit és un text escrit i dirigit per Marc Garcia Coté amb Mercè Managuerra como protagonista. Un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suicidar-se des de la teulada del seu edifici. Amb una posada en escena minimalista i carregada de simbolisme, aquesta peça es destaca per l’ús de diàlegs punyents, silencis incòmodes i una narrativa fragmentada que reflexiona sobre la condició humana en un món on el soroll i la buidor coexisteixen. En el col·loqui posterior a la funció, durant el postfunció, es va destacar la importància clau de l’escenografia i la seva influència en la percepció de l’obra. L’espai escènic de El clam del buit […]

La Sala Fènix de Barcelona presenta “La Terreta. Tot un caos per estimar”, una obra de teatre creada i interpretada per Anna Cerveró, que combina l’humor amb la crítica social en un espectacle d’autoficció. La peça tracta el tema del patrimoni cultural valencià, tant material com immaterial, i el (mal)tracte que ha patit al llarg dels anys. Cerveró ofereix una visió personal i afectuosa de la seva terra, fent servir l’humor per reflexionar sobre la desatenció i el deteriorament del llegat cultural del País Valencià. Amb un to irònic i desenfadat, l’actriu posa en relleu les contradiccions i absurditats que envolten la gestió d’aquest patrimoni, tot fent riure el públic mentre el convida a reflexionar sobre la importància de preservar […]

Pa amb Tomàquet, el demà és una proposta de la companyia Application Rejected, a l’entrada ja ens avisen que el que veurem va a ser una cosa totalment diferent. I de debó que no ens ha enganyat. La sàtira d’una societat que ja no sap on té les prioritats, una balada a la demagògia i al populisme, un bram a l’absurditat i a la més fosca veritat, que només els bufons i uns titelles amb llengües àcides hi poden fer front sense ofendre a ningú. Què faries si a Catalunya ens prohibeixen fer pa amb tomàquet? Un univers satíric durant l’obra. Una autèntica locura és la que puc veure a l’escenari. S’ha de dir que se’n riuren de l’independentisme, dels […]

El mestre i el mar forma part d’ Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia. Aquesta obra té dues parts que m’han agradat. La primera la visió sobre Antoni Benaiges, un mestre republicà de Catalunya, que va a un poble de Burgos. La seva metodologia de treball consistia a fer petites publicacions entre els alumnes. Aquesta metodologia, feia que els nens expliquessin el que van viure, la seva visió del món, de les festes, les persones, el paisatge… I a partir d’aquesta […]

Doncs, al meu parer, és una obra que no explica una història com les de sempre. No hi ha un inici, nus i desenllaç amb personatges fent una trama clara, sinó que tot gira molt al voltant de la paraula “polítics”. La van repetint de maneres diferents i, a poc a poc, et fa pensar que els polítics no són només ells. És com un joc una mica estrany amb les paraules i les idees. Al principi desconcerta bastant (a mi em va passar) perquè no és gens convencional, però si t’hi deixes portar té moments interessants, fins i tot una mica hipnòtics. Tot i que la repetetició exagerada de “els polítics” et treu de polleguera en més d’una ocasió. […]