Todo lo que necesitas para ir al teatro

Vicky Peña: A casa: Viatge fins a Kabul sense benzina

Vicky Peña: A casa
24/06/2019

Totes les ciutats són parets que amaguen records, espais vius amb passat i persones amb històries. A casa és el retrat de la ciutat de Kabul, a l’Afganistán, a través d’una guia de turisme antiquada que ha recuperat una dona lligada emocionalment als carrers d’aquesta ciutat.

A casa és un mirall que compara dues societats, una desenvolupada i ben acomodada (a la qual hi pertany la protagonista) i una altra en desenvolupament i víctima de la dependència de les «grans» societats. En Tony Kushner fa una crítica al sistema capitalista, i ressalta la bellesa de les societats humils i simples, és allà on realment trobem la riquesa.

La Gleva recupera la primera part del monòleg Homebody/Kabul, escrit per l’autor d’obres cabdals en el teatre contemporani com Àngels a Amèrica.

Les paraules de Kushner presumeixen de tenir una sensibilització destacable, però si a qualsevol text li arranquem el final, ens queda una narració incompleta i freda, i això és el que passa amb A Casa. Se’ns planteja al principi una premissa que pot resultar interessant però que no queda desenvolupada en la seva totalitat i dóna com a resultat un relat excessivament lent i en alguns moments fins i tot tediós.

Vicky Peña interpreta magistralment una dona lligada a la bellesa del passat, culta i amant de la història i la literatura, col·leccionista d’antiguitats, una dona infeliç amb la societat que l’envolta i crítica amb el sistema. Considero que aquest personatge té una profunditat i complexitat molt interessant (on la Vicky Peña indaga i s’hi submergeix de ple) però amb molt poc desenvolupament. Sovint, aquesta recreació en la intel·lectualitat de la protagonista, fa que el públic es despengi de la narració, ja que no pot seguir el contingut d’un llarg rest de tecnicismes.

No nego la rellevància que podria tenir el text en el moment de la seva estrena, però penso que ara per ara, no en desperta massa d’interès i es converteix en un relat fred i distant. A més també influeix el fet que l’espectacle només sigui la primera part de l’obra, deixant un final indefinit i una sensació d’inacabat. Crec que hem conegut un personatge molt interessant del qual encara n’esperem el final.

← Volver a Vicky Peña: A casa

Únete a TB
Ya somos más de 80.000 usuarios. ¿Te apuntas?

Ya hemos regalado más de 2.500 entradas

Únete gratis a Teatro Barcelona y disfruta de:

Ventajas

Sorteos y promociones

Calendario TB

Toda la cartelera a un vistazo

Newsletter

Semanal con toda la actividad teatral

Usuario TB

Valora espectáculos, lístalos y sigue amigos

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.