Vicky Peña: A casa

24/06/2019

Viatge fins a Kabul sense benzina

Totes les ciutats són parets que amaguen records, espais vius amb passat i persones amb històries. A casa és el retrat de la ciutat de Kabul, a l’Afganistán, a través d’una guia de turisme antiquada que ha recuperat una dona lligada emocionalment als carrers d’aquesta ciutat.

A casa és un mirall que compara dues societats, una desenvolupada i ben acomodada (a la qual hi pertany la protagonista) i una altra en desenvolupament i víctima de la dependència de les “grans” societats. En Tony Kushner fa una crítica al sistema capitalista, i ressalta la bellesa de les societats humils i simples, és allà on realment trobem la riquesa.

La Gleva recupera la primera part del monòleg Homebody/Kabul, escrit per l’autor d’obres cabdals en el teatre contemporani com Àngels a Amèrica.

Les paraules de Kushner presumeixen de tenir una sensibilització destacable, però si a qualsevol text li arranquem el final, ens queda una narració incompleta i freda, i això és el que passa amb A Casa. Se’ns planteja al principi una premissa que pot resultar interessant però que no queda desenvolupada en la seva totalitat i dóna com a resultat un relat excessivament lent i en alguns moments fins i tot tediós.

Vicky Peña interpreta magistralment una dona lligada a la bellesa del passat, culta i amant de la història i la literatura, col·leccionista d’antiguitats, una dona infeliç amb la societat que l’envolta i crítica amb el sistema. Considero que aquest personatge té una profunditat i complexitat molt interessant (on la Vicky Peña indaga i s’hi submergeix de ple) però amb molt poc desenvolupament. Sovint, aquesta recreació en la intel·lectualitat de la protagonista, fa que el públic es despengi de la narració, ja que no pot seguir el contingut d’un llarg rest de tecnicismes.

No nego la rellevància que podria tenir el text en el moment de la seva estrena, però penso que ara per ara, no en desperta massa d’interès i es converteix en un relat fred i distant. A més també influeix el fet que l’espectacle només sigui la primera part de l’obra, deixant un final indefinit i una sensació d’inacabat. Crec que hem conegut un personatge molt interessant del qual encara n’esperem el final.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Vicky Peña: A casa

Vicky Peña: A casa

Vicky Peña retoma el fragmento del monólogo Homebody/Kabul presentado en el Teatro Español y el Teatre Lliure, por el que ganó un Premio Max a la Mejor Actriz.

Para los amantes del teatro el reconocimiento al trabajo y al talento de Vicky Peña no viene de los premios sino de la profunda huella que ha dejado encima de los escenarios a lo largo de una trayectoria fructífera, llena de registros y matices, que hacen la gran dama del teatro catalán.

Sinopsis

Sentada en su confortable casa de Londres, leyendo una guía turística de Kabul, una mujer nos invita a emprender un viaje que ella misma ha comenzado hace un tiempo.
A reflexionar sobre las corrientes y las derivas que nos han transportado y que aún nos llevan. A todos nosotros. En cada uno de nosotros a lo largo de la Historia. O hace quince años. O anoche.

A ser testigos de un naufragio personal y colectivo. Con humor. Con rigor.

Homebody / Kabul fue escrita antes del 11-S. Y fue estrenada poco después en Estados Unidos, con gran polémica. Está formada por dos partes: un monólogo en la primera y una serie de escenas que tienen lugar en Afganistán en la segunda parte, excepto la última escena, que el autor llama Periplo: el regreso de un viaje en el mismo punto de donde ha salido.

La persona que vuelve a casa puede que ya no sea la misma. Aquí veremos lo que pasa En Casa.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

Sé el primero en dejar tu valoración

Artículos relacionados