Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

19/06/2019

Atrapats

Alberto Díaz dirigeix el text de John O’Donovan, Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo, una història sensible que ens ensenya la relació entre dos joves atrapats en un terrat. En Miki i en Rai són parella i, escapant de la policia que els persegueix per haver atracat una gasolinera, decideixen amagar-se a un terrat on tot quedarà al descobert…

La interpretació dels dos actors és molt natural i atrapa a l’espectador per la seva veritat i autenticitat, sobretot m’ha enlluernat el personatge d’en Marc Balaguer. El personatge d’en Pau Escobar, molt més sentimentalista i tendre, ha fet que poguéssim simpatitzar amb els seus sentiments.

L’acurada direcció d’Alberto Díaz ens fa un regal: els silencis. Aquestes pauses plenes on s’explica molt més que quan hi ha text, quan els personatges callen i escoltem tot el que els envolta.

Una posada en escena molt austera que dirigeix el focus cap als dos actors, quina escenografia necessites quan tens desenes d’edificis al teu voltant?

El text d’O’Donovan indaga sobre les barreres personals i les fronteres que ens posem nosaltres mateixos i ens delimiten. Si tinguéssim més coca ens ensenya que no som tan valents com sembla, i que sovint, acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som, pot ser una troballa molt dura però molt enriquidora.

Un espectacle molt recomanable que arriba a cadascun dels espectadors en la seva mesura (l’espai i el poc públic ajuda a dirigir el discurs íntimament) ensenya la complexitat de les relacions, les barreres que ens posem i sobretot, com des de fora tot sembla molt més fàcil.

El que més m’ha enamorat ha sigut el plaer de saber que mentre estàs escoltant com els cotxes circulen per la ciutat, la gent parla pels carrers, i tota la vida segueix amb la seva monotonia… tu estàs veient teatre dalt d’un terrat!


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraría com t’estimo corresponde a la última pieza del dramaturgo irlandés afincado en Londres John O’Donovan, autor de una obra extensa y ambiciosa que se ha estrenado en The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New diorama y en el Southwark Playhouse, entre otros. El espectáculo está liderado por el actor Alberto Díaz (reconocido como director para la extraordinaria adaptación de El llarg dinar de Nadal).

Sinopsis

Es la noche de San Juan en una ciudad pequeña. Hay una fiesta en algún lugar y Miki y Rai tienen todo lo que necesitan: alcohol, pasta, drogas … Y se tienen el uno al otro. El único problema es que están atrapados. Atrapados en una azotea. Juntos. Y mientras esperan que la policía deje de dar vueltas en el edificio, se dan cuenta que tienen que decir algunas verdades. Una comedia romántica inusual y agrio que nos habla sobre la amistad, el amor y el miedo.v

Fotos

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimoSi tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018