De temes com aquest, parlem-ne

La dansa de la venjança

La dansa de la venjança
14/02/2019

Laia Marull i Pablo Derqui protagonitzen «La dansa de la venjança» i donen vida a una parella on es diuen les coses i no queden únicament amb petites ‘bronques’ per reflexionar. És un text de Jordi Casanovas i dirigit per Pere Riera que ja de començament és un signe de qualitat (i no ho dic per voler quedar bé).

Primera recomanació: si veieu que us expliquen massa el que succeeix, deixeu de llegir. Hi ha molts girs durant l’obra i que poden treure’t l’emoció.

La violència, la maldat estan deslligats del nivell cultural de les persones. Per aquest motiu el personatge de Pablo Dergui és més culte i veiem que les paraules poden ser més mal que una bofetada; i el personatge de la Laia Marull és una persona on primen els sentiments. En cap moment sembla que un sigui superior que l’altre.

Però Jordi Casanova en parla de la parella, de la parella trencada, de la venjança, dels mals tractes. Però això és l’altre cara de l’amor i de la parella i que a vegades no la veiem en dates com la d’avui.

Tant el text com els actors estàn estictament i veritablemnt magnífics. Dergui i Marull han construït uns personatges realment magnífics i a més totalment realistes. Fins i tot amb els girs que a vegades penses «per aquí no, per aquí no s’ha d’anar» i resulta que és totalment realista.

Dir que no vaig sortir afectat és mentida; quedes tocat i amb ganes de comentar-ho. Aquest cop us puc indicar sense cap mena de dubte que podeu anar al teatre amb els ulls tancats.

Si voleu veure la resta de la meva opinió, podeu llegir-ho al següent enllaç

← Volver a La dansa de la venjança

¡Enlace copiado!