Todo lo que necesitas para ir al teatro

Deliri a dos: Una closca al bell mig de la batalla, un absurd joc de nens

Deliri a dos
15/02/2019

Montse Bonet recupera Deliri a dos, un text de Ionesco poc conegut a Catalunya; que ens parla de l’absurditat de la guerra i de les seves conseqüències.

La directora decideix crear una versió molt fidel al text original, respectant el muntatge proposat pel mateix autor, amb la representació minimalista d’un pis, on conviuen els protagonistes d’aquesta història, Ell i Ella.

Els dos personatges viuen tancats entre parets, no poden sortir a causa d’una guerra que hi ha als carrers que l’envolten, i han acabat trobant la comoditat en la seva situació. L’acceptació del conflicte exterior els ha portat a conviure amb aquesta realitat, a immunitzar-se. Conviuen junts dins d’una absurda bogeria, decideixen aïllar-se de l’individu i del món exterior acceptant la seva soledat. Comprenen el món com una cosa que no els hi pertoca, però sovint es mostren molestos quan aquelles bombes els posen en perill. Aquesta és la premissa de la qual parteix aquest text de Ionesco, un referent del teatre de l’absurd, que crea un món miserable i amb pors, una humanitat enfrontada.

L’Òscar Intente i la Montse Puga donen vida als personatges, un home i una dona que conviuen i comparteixen les seves misèries i reaccionen a elles amb un grau d’infantilisme capritxós elevat. La guerra els ha fet madurar o donar prioritat a problemes més insignificants?

L’escenografia dóna suport la idea d’aquest món absurd i simple, buit i ple alhora, i amb escenes realment d’una bellesa captivadora. Les paraules i la simbologia de Ionesco vesteixen la trama i l’enriqueixen, convertint-la en una subtil tragèdia que vesteix amb humor un dels punts més miserables: la guerra. Deliri a dos és una amarga narració de somnis perduts i arraconats, de disputes, baralles i batalles i bombes.

 

          «Només el còmic és capaç de donar-nos força per suportar la tragèdia de l’existència.»

                                                                                             Eugène Ionesco

← Volver a Deliri a dos