Una opinión de Pau Rosell Simón
Pau Rosell Simón

Abans

Abans

22/04/2019

Delicat, humil i nostàlgic retrat de l’amor fraternal

Després de l’innegable èxit d’A.K.A. (Also Known As), La Villarroel reprograma l’anterior text de l’autor Daniel J. Meyer: un delicat, humil i nostàlgic retrat de l’amor fraternal.

Abans ens explica la història de dos germans, la Laia i en Marc, els quals han d’enfrontar-se a les adversitats de la vida després de veure trontollar la situació familiar i com això els ha portat conseqüències. Dos germans que els destins els han separat físicament però mai emocionalment, i que els ha arribat l’hora de ser valents i unir-se entenent la necessitat d’acceptar l’Abans per construir el Després.

El text narra amb un extrem realisme (fugint del melodrama) la dificultat de passar pàgina quan tot ha caigut i acceptar el present, la complexitat de les relacions humanes però la força que en desprenen.
Abans ens avisa que qualsevol pot perdre-ho tot en qualsevol moment i que no hi ha res tan valent com la capacitat de rectificar.

Tenia moltes ganes de retrobar-me amb un text d’aquest autor, crec que la seva dramatúrgia està carregada d’una humanitat indescriptible, i que entre els seus personatges ens podem veure reflectits tots en algun moment de la nostra vida, directament o indirectament. Aquest naturalisme en les paraules de Meyer fa que les ompli d’una emotivitat molt catàrtica.

Les interpretacions de la Laia Pallejà i en Marc Pociello, són una fràgil bomba d’emocions, una fragància per a l’ànima de les quals n’és impossible escapar. Creen un ambient íntim i familiar on les emocions estan a flor de pell i tot cau pel seu propi pes.

Després d’haver vist Abans a La Villarroel sento que he sigut testimoni d’una joia molt especial, efímera, i que si la mires amb nostàlgia i et deixes portar, et dónes compte que t’ha captivat i que ja no te’n pots despendre.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Abans

De retos, de la superación a las adversidades y de la familia trata Abans, el espectáculo dirigido por Daniel J. Meyer e interpretado por Laia Pellejà y Marc Pociello,

Sinopsis

Laia tiene 30 años y vive en la calle. Marc tiene 25 años y vive en Escocia. La muerte de su padre, hace unos años, hizo que la economía familiar tambaleara y aún más cuando poco después su madre se quedó sin trabajo. La vida de Laia y Marc, su hermano pequeño, cambió rotundamente. Había que llevar dinero a casa. Laia dejó los estudios y se puso a trabajar duro. Marco siguió estudiando pero renunció a la carrera que realmente quería… Debido a su depresión y sin poder soportarlo, su madre decidió poner fin a su sufrimiento.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Una obra tendra, emotiva, dolorosa, sensible i realista. Més propera del que sembla en la seva descripció de la precarietat, de la que estem més a prop del que creiem, i tot i així, fuig del pamflet. Només al tram final és on trontolla el muntatge, precipitant-se amb fets poc creïbles i unes conclusions un pèl precipitades. Dos actors capaços de donar-ho tot en la distància curta i que ens regalen dos grans interpretacions – la Laia ha estat impressionant -. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/12/abans/

    12/04/2019
  • Jordi Planell
    12345

    Hola

    Ahir vaig poder ser dels primers en poder gaudir d’Abans a la Villarroel
    M’ha agadat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una manera súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració

    Els actors estàn en estat de gràcia i l’utilizació de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència única.
    Gràcies
    Jordi

    09/04/2019
  • Daniel Delgado
    12345

    En la entrada de la Villarroel una chica nos mira de reojo, rebusca en una caja de cartón reciclado dispuesta para la recogida de ropa usada y encuentra un abrigo de lana oscuro que se guarda para su uso futuro. Casi sin darnos cuenta, ya nos está explicando una historia de “normalidad” donde alguien que ha cumplido todas las imposiciones de la sociedad, la familia y uno mismo, acaba en la calle sin más mochila que un sentimiento lastrante de culpabilidad y extrema desazón. ¡Y lloras!… no tanto por ella, sino pensando que podrías ser tú el que un día, por uno de esos caprichosos giros de la fortuna, acabaras lavándote los dientes en una fuente pública y sintiendo que has decepcionado a tu abuelo, al que dificilmente sabrías explicar como sin vivir una tremenda posguerra y con todo el “viento de cara” no supiste salir adelante.
    Con los ojos aún brumosos por las lágrimas, oyes que unos pasos más allá su hermano te anima a compartir una fiesta que celebra sus tres años de vida en Edimburgo. Marc, así se llama, te envuelve con su magia, te hace partícipe de la fiesta como amigo próximo y te invita a beber una cerveza cargada de cierta amargura. Y es que cuando acaba la fiesta, como siempre, empieza la reflexión, las explicaciones, el dolor denso, la vida poliédrica con sus mil y una aristas. Y la vida duele y quizá lo que más duele es que somos por lo que fuimos aunque para seguir siendo debamos intentar olvidarlo.
    Amor, familia, dolor del que apenas se expresa por lo que aún es más zahiriente, reconocimiento profundo de la complejidad humana…
    Todo eso y mucho más durante dos semanas en la Villarroel con la dirección y dramaturgia de Daniel Meyer y las imponentes actuaciones de Laia Pellejà y un Marc Pociello en estado de gloria. ¡Hay que ir!

    08/04/2019
  • Jordi Planell
    12345

    Hola
    Ahir vaig poder ser dels primers en gaudir d’ ABANS a la Villarroel.
    M’ha agradat molt i molt. Un espectacle diferent, que explica d’una forma molt súbtil drames contemporanis però sense caure en l’exageració.

    Els actor estàn en estat de gràcia i l’utilització de les diferents parts del teatre fa que sigui una experiència ben diferent.

    Gràcies
    Jordi

    06/04/2019

Artículos relacionados

Daniel Meyer: "'Abans' mostra com qualsevol de nosaltres podria acabar vivint al carrer"

Daniel Meyer: "'Abans' mostra com qualsevol de nosaltres podria acabar vivint al carrer"

4 març 2016

Abans, amb dramatúrgia i direcció de Daniel J. Meyer, torna a donar vida teatral, com havia fet Òscar Muñoz a La nit just abans dels boscos, a les Galeries Maldà. I ho fa amb un espectacle per a només 30 espectadors interpretat per Laia Pallejà i Marc Pociello, dos germans que han de fer front a les adversitats després que l’economia i l’estabilitat familiar hagi trontollat de valent. Abans de començar la funció, Descartable Teatre fa una recollida de roba destinada a diverses entitats socials.

Leer más... n