Molotov

Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973.

És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per aquesta obra.

Ens explica amb tot detall la detenció de Cipriano Matos i tot el que va passar durant aquesta detenció fins a la seva mort. En conjunt l’obra m’ha agradat i he entrat en ella, l’únic aquesta part còmica que es vol fer de la guàrdia civil no m’ha convençut. En certs casos la comicitat ha de venir d’altres aspectes i van bé per respirar un moment, ja que sembla que donem un cert aire de frivolitat a la resta que veiem.

Aquesta revisió dels fets oblidats i que emocionen arribant al cor, cada vegada m’agraden més. La idea de compartir aquestes història individuals i a la vegada oblidades per bona part de la gent. A més, el fet de reflexionar posteriorment quan arribes a casa.

És una crítica sobre els fets ocorreguts durant el 1973, però tambè una crítica actual per la transició que hem “patit”, i com s’ha anat indultant als botxins que van fer això i molt més.

En definitiva, és una obra que m’ha agradat tant pel tema tractat, com ens ho explica i les diferents tècniques teatrals utilitzades per mostrar-nos aquest muntate.

Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

Després de l'èxit de Mort a les cunetes (Premi al Millor espectacle i al Millor actor a la Mostra de Teatre de Barcelona), l'actor igualadí Joan Valentí i David Pintó s'alien de nou per homenatjar les víctimes de la repressió franquista.
Molotov, vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista, estrenada al Teatre de l'Aurora d'Igualada, l'octubre de 2020, és el segon muntatge del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fènix.

Molotov, és un muntatge de David Pintó i Joan Cortès "Nan", interpretant per Joan Valentí Cortès i Montse Pelfort Valentí, basat en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d'aquest militant antifranquista mort el 1973, i que podeu adquirir a la mateixa Sala Fènix durant aquests dies.

Cipriano Martos va morir a les 22,15 h el 17 de setembre de 1973 a l'Hospital de Sant Joan de Reus. De la seva mort poc se n'ha parlat.

A Molotov, coneixem una de les històries més aterridores i desconegudes de l'antifranquisme. Una història, com moltes altres de l'època franquista, que ha passat desapercebuda i silenciada durant molts anys, per tal de ser oblidada.

"En l'Estat Espanyol es va passar del terror generalitat de la postguerra, a la tortura selectiva en democràcia".

Aquests fets van passar després de la postguerra, en plena "democràcia". No va ser fins al 2014 que va sortir a la llum aquest cas, quan Antonio Martos, germà de Cipriano Martos, va presentar una querella sobre l'assassinat del seu germà en mans policials.

Molotov, vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista, és un muntatge de teatre documental, basat en els testimonis de familiars i militants antifranquistes. El públic escoltarà i veurà, a través d'unes gravacions projectades, en una pantalla de 3 metres de diàmetre, col·locada en mig de l'escenari, el testimoni de tots aquells que el van conèixer, ja sigui en l'entorn familiar, com polític. Dolores Muñoz (cosina de Cipriano), Pascual Carrilero (militant antifeixista) i la seva filla Esther Carrilero, i els militants antifeixistes Felipe Moreno i Joan Miró.
Aquests audiovisuals, de Dan Ortínez, també ens ajuden a situar-nos en el context de la transició espanyola i a la vegada ens ofereixen un paral·lelisme amb la situació política i social actual: les migracions dels anys 60 i 70, la repressió postfranquista, la lluita antifeixista, la llei dels cinc, el pacte del 78, la monarquia...
En aquesta mateixa pantalla veurem fotografies, imatges i gravacions de Cipriano Martos, del seu entorn, d'alguns indrets i fets que ens ajudaran a descobrir aquesta emotiva i impactant història.

L'actriu i artista visual Montse Pelfort acompanya a Joan Valentí durant tot l'espectacle, aportant les seves creacions en directe (manipulant objectes i dibuixos), també projectades en la pantalla, i que serveixen com a fil conductor per explicar tota la història.

Algunes cançons en directe, i diverses músiques dels anys setanta forman part de la banda sonora d'aquest espectacle (Mocedades, Luís Aguiler, Cecília...). També, el músic Martí Marsal s'ha encarregat d'adaptar una cançó i un tema molt conegut, per aquest espectacle: Le llamaban Cipriano.

Molotov és un muntatge impactant, emotiu i colpidor, que reviu la història de Cipriano Martos, militant antifranquista mort el 1973; una història que parla de misèria, pobresa i analfabetisme, de llibertat, esperança i oportunitats, de dignitat, de drets i justícia, de mentides i de tortures.


Molotov és un homenatge i el reconeixement a un home digne.

Ni oblit, ni perdó.

No us la perdeu!

Divendres 3 de novembre col·loqui postfunció amb l'historiador Jordi Barra.

També us recomano de comprar el llibre Caso Cipriano Martos de Roger Mateos, en el que trobareu fotografies, dades, testimonis i la biografia (vida i mort) de Cipriano.