Sinopsis

Marits i Mullers es una adaptación del guión escrito por Woody Allen, en la película homónima que se estrenó en 1992. Protagonizada por él mismo y por quién fuera su pareja entonces, la actriz Mia Farrow, este film se hizo con el premio BAFTA al Mejor Guión Original y fue un éxito tanto de crítica como de público. Àlex Rigola, por su parte, ya llevó este espectáculo al Teatro de la Abadía de Madrid, en 2013, y ahora ha preparado la versión en catalán de esta comedia sobre las relaciones de pareja que firma el genial director norteamericano.

SINOPSIS

Alex, escritor y profesor de literatura, y su mujer Carlota, que trabaja en una revista de arte, no pueden creerse que sus mejores amigos, Alicia y José Luis, aparentemente una pareja perfecta, hayan decidido separarse. A partir de esta noticia, la pareja empieza a plantearse si su matrimonio se basa en una relación realmente sólida.

Idioma:
Catalán

Sinopsis

SINOPSIS

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 13

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

En el terreno de Rigola

Adaptar el guion de una película conocida es bastante complicado. Pero si el guion es de un autor con una personalidad tan marcada como la de Woody Allen, la cosa se puede convertir en un desastre… sobre todo si el adaptador y director es un hombre de teatro del que se esperan resultados por encima de la media. Ahora bien, siempre hay excepciones. En este caso, Rigola ha conseguido llevar el universo de Allen a su terreno y crear una obra que no lo traiciona ni a él mismo ni tampoco al genio neoyorquino. Nos encontramos, por lo tanto, con una habilidosa utilización del escenario y del espacio sonoro, así como un tempo que da a la pieza identidad propia. También lo vemos trabajar con actores y actrices que conoce bien, consiguiendo un clima de naturalidad y entente que enseguida consigue la complicidad del público.

De todos modos, es inevitable que Rigola ponga toda su atención en el texto y en el desesperanzado mensaje que da sobre el mundo de la pareja. El cierto es que se trata de uno de los mejores guiones de Woody Allen, en el que una vez más los personajes centrales se ven reflejados en los problemas y las miserias de los otros. Esta constante en la obra de Allen hace que nos enfrentemos a un peligroso juego de espejos, en el que también se reflejan los espectadores. En el espectáculo, algunos de ellos -evidentemente, sin saberlo- acaban formando parte de la historia. Un acierto más de un montaje que se ha hecho con gusto, respeto y una gran dosis de humildad.

14/10/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Teatre en estat pur

En aquesta ocasió, la nostra cita anual amb Woody Allen no només ve en clau cinematògrafica, com ve sent habitual des de fa dècades, sinó que també tenim l'oportunitat d'anar a veure l'adaptació teatral d'una de les seves pel·lícules, estrenada als anys noranta, la qual ha estat realitzada per Àlex Rigola. De fet, tenia molta curiositat per veure com es feia la posada en escena de l'obra, ja que en general les pel·lícules del novaiorquès acostumen a tenir una posada en escena molt teatral, però al mateix temps tenen una escriptura que combina diverses escenes i localitzacions amb un anar i venir àgil i constant que dificulta la translació a un únic espai. En aquest sentit, vist el resultat, podem afirmar que Rigola ha estat capaç de crear un espectacle totalment teatral, fidel a l'esperit original i que al mateix temps té entitat pròpia. D'aquesta manera, estem davant d'una adaptació excel·lent que ha sabut crear un espai nou molt adient i atractiu, així com una forma molt gratificant d'encadenar les diferents històries i personatges a través d'una posada en escena dinàmica i propera. De fet, una altra de les virtuts de l'obra és el fet d'apropar l'espectador a l'escena, integrant-lo en ella i fent evident que aquells personatges que estem veient i escoltant perfectament es podrien intercanviar a la funció per nosaltres mateixos o per qualsevol dels assistents, sent aquestos un més entre el públic.

Els sis actors construeixen uns personatges propers i saben com mesurar els aspectes còmics per tal de no caure en la sobreactuació. Així doncs, es fusionen amb l'esperit de l'espectacle mostrant una naturalitat que sap com connectar amb el públic. Gran part del mèrit recau novament en Rigola, el qual aconsegueix una direcció d'actors potent i una posada en escena admirable. En aquest sentit, l'espectacle és tota una delicia, ja que sap com esprémer al màxim el llenguatge teatral i com empatitzar amb l'espectador, tot fent-lo gaudir durant una hora i mitja mentre assisteix a una teràpia de grup sobre l'amor en parella.

29/09/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El Allen de Rigola

Woody Allen estrenó Maridos y mujeres en 1992, convirtiéndose en la última película que rodaba con Mia Farrow, su, hasta entonces, musa y mujer en la vida real. La pareja se rompió (escándalo incluido) poco antes de concluir el rodaje, cuando Farrow descubrió que su marido había iniciado una relación con su hija adoptiva. El productor tardó cuatro días al convencer a la actriz (que no quería volver a ver nunca más a Woody) que regresara a la filmación a finalizar las pocas secuencias que le faltaban para acabar la cinta. Finalmente, así lo hizo, demostrando una profesionalidad extrema y permitiéndonos a nosotros, espectadores, beneficiarnos de una de las comedias más amargas, sinceras y oscuras sobre las relaciones matrimoniales.

La versión teatral de Àlex Rigola es una adaptación ejemplar, puesto que el guion es estructuralmente muy cinematográfico, lleno de pequeñas escenas inacabadas, diálogos fragmentados y un tono documental impropio de las artes escénicas. Sin embargo, el director de la reciente El policia de las rates consigue que olvidemos el origen del texto, unificándolo al máximo, dotándolo de un gran dinamismo, convirtiendo en monólogos las voces en off y, en definitiva, construyendo un espectáculo sólido partiendo de un material complejo.

Por su parte, los actores hacen un fantástico trabajo interpretativo. El reparto escogido por Rigola huye de la obviedad y trata de crear su propio universo, respetando en todo momento el espíritu del original pero sin imitarlo ni renunciar a la personalidad propia. En este sentido, la composición de los personajes interpretados por Andreu Benito y Lluís Villanueva brillan especialmente, mientras que el resto transitan por registros más genéricos. La obra resulta, pues, un entretenimiento lleno de profundidad; un manual de sabiduría sobre la naturaleza del amor en la edad madura al que sólo se le puede reprochar que, durante su traslación al teatro, ha perdido parte de su desconsuelo y algunos pequeños detalles imposibles de reproducir. Por lo demás, el experimento ha valido mucho la pena.

28/09/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Teatro de autor

Alguien podría pensar que es imposible coger un texto de Woody Allen y añadirle un toque personal que incluso mejore el trabajo de nuestro admirado director neoyorquino. Pero Àlex Rigola lo consigue con Marits i mullers, un montaje donde confluyen todas las virtudes de estos dos creadores aparentemente tan distintos.

Con una escenografía desnuda, una puesta en escena milimétrica y perfectamente estudiada, y unas interpretaciones sobrias, contenidas y cargadas de complicidades,Marits i mullers nos habla del amor y el matrimonio con gracia y socarronería, con humor y verdad, y nos empuja a acompañar a los personajes en sus derivas personales.

Un reparto de lujo para uno de los grandes espectáculos de este inicio de temporada. No os lo perdáis.

Más información (en catalán) a Somnis de teatre.

26/09/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Data de caducitat

Àlex Rigola triomfa a la Villaroel amb l’obra “Marits i mullers”, la primera versió teatral de la pel.lícula “ Husbands and wives” de Woody Allen. Fa uns anys l’Àlex Rigola ja la va estrenar al Teatro de La Abadía de Madrid.

Sota la seva direcció hi trobem un repartiment de luxe; l’Andreu Benito (Andreu), la Mònica Glaenzel (Mònica), en Joan Carreras (Joan),la Sandra Monclús (Sandra) i la Mar Ulldemolins (La Molins). Unes interpretacions extraordinàries !!!. Per mi la Sandra Monclús ha estat una gran descoberta.

L'escenografia representa una sala d'estar plena de sofàs, on els actors comparteixen seient amb algunes persones del públic; d’altres estem col·locats en una grada que hi ha sobre l’escenari i la resta a banda i banda de la sala. Tots els actors estan en escena durant tota l’obra.

Es tracta d’ una obra divertida i a l’hora dramàtica. L’Àlex Rigola assegura que l'obra fa un retrat "cru i obscè" de les relacions de parella, un gran mirall de les relacions humanes dins del món de la parella a través de l'humor”. Allen “té sempre l’habilitat de transmetre pensaments filosòfics que tothom pot entendre mitjançant l’humor”. Certament ho hem pogut comprovar amb aquest muntatge.

Estem davant d’un text fantàstic, centrat en un grup de parelles en crisi, amb un estil cent per cent Woody Allen, on es qüestiona l’estabilitat de la parella, les seves inseguretats, les seves relacions sexuals,... Com a curiositat dir-vos que just després de l’estrena de la pel·lícula, Woody Allen es va separar de la seva dona, per anar-se'n a viure amb la seva filla adoptiva, un episodi que, segons Àlex Rigola, probablement estigi intrínsecament reflectit a “Marits i mullers”.

En resum, surts pensant que la parella perfecta no existeix eternament. Quan ho tenim no ho valorem, quan ho perdem ho volem. Desitgem lo dels altres mentre els altres desitgen lo nostre.

Com deia el meu pare “más vale malo conocido que bueno por conocer”

Que difícil és el món de la parella !!!

26/09/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Genials!

Tots: Allen, Rigola, els "seus" actors i l'equip, en un retrobament magnífic, uns i altres en estat de gràcia. Cony! que bo és el teatre quan es bo! Ens hem divertit i hem disfrutat dels innombrables matisos que ofereixen les peces de Allen ben portades. El de Manhattan té un bisturí esmoladíssim a l'hora de disseccionar els matrimonis de classe mitjana alta, intel·lectuals, sofisticats, bevedors de vi blanc en copes altes, i Rigola ho ha sabut transportar a la Barcelona actual amb un català planer, però precís. Enhorabona també a Focus per haver-la programat.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

19/09/2015
Francesc Polonio

M’ha semblat un meravellosa adaptació de la pelicula d’Allen, un gran muntatge i un elenc d’actors que brillen cadascun en el seu paper.
Del millor que he vist!
Salutacions Cesc

04/04/2016
Josep Via Santacana

Un text en la linea del millor Woody Allen i un treball de direççio del millor Rigola, i afegim uns interpretss adequadisims als seus personatges dona com a resultat un extraordinari espectacle teatral, parla nomes de comedia seria quedarse curt. El espai escenic assoleix una proximitat al espectador, que es com forma part de la mateixa acció teatral,poques vegades la proximitat dona tant de joc, la obra amb un fons amarg i acid es també com un joc de sentiments i relacions aon la necesitat de viure la vida amb intensitat predomina. Un text inteligent a estones divertit i sovint dur, serv it per actors i actriua al ma´xim nivell sobretot amb enorme naturalitat, personatges i situaçions sempre creibles. Enhorabona a tots,s´ha conseguit que Allen sigui millorat i nomes el talent de Rigola ho podis fer posible.Aprofiteu darrers dies a Barna, pro gira per Catalunya.

27/12/2015
Maria Garcia

La sala Villarroel és una joia. Just el fet d’entrar dins el teatre i trobar-te gairebé formant part de la funció que està per començar ja té el seu encant, no trobeu? I no parlem dels qui estan asseguts als sofàs, sense saber-ho acaben sent una mena d’actors per aquella nit.
Els llums es tornen cada cop més càlids, i és quan la Mar Ulldemolins puja sobre la taula de pissarra i amb l’Ipad se’ns donen les instruccions prèvies com a tota obra de teatre. Amb l’Ipad, esplèndid. Va aconseguir el silenci i l’atenció immediata de tot el públic.
I des d’aquest primer instant ja ens tenen, ja tenen la intimitat necessària per aquest espectacle.
Els actors, tots i cada un, saben on es troben, no dubten, són nítids i dinàmics. Aconsegueixen formar unes parets transparents al seu voltant, donant la sensació a l’espectador d’estar espiant d’alguna manera el que passa en escena. Però amb la mateixa facilitat que creen les parets també saben tirar-les avall en qüestió de segons, fent al públic còmplice. I parlen entre ells i ens parlen a nosaltres, i ho fan sorprenentment bé.
La idea de que l’amor no és etern se’ns va presentant d’una forma barrejada entre acidesa, diversió i sinceritat, i aquesta és la base de l’obra.
La seva representació aconsegueix aïllar-te de la teva vida per fer-te viure la dels personatges que tens al teu davant, però alerta, que en alguns aspectes pots arribar a sentir-t’hi identificat i és quan hi ha el perill de començar a dubtar sobre la teva pròpia situació sentimental.
Trobo necessari destacar l’escena de la capseta de música. Ulls brillants i pèls de punta. Ens trobem immersos en una atmosfera asfixiant, però tranquils, és una asfixia purament agradable.
Se’ns dubte et deixa amb ganes de repetir.
https://amoralteatre.wordpress.com/2015/12/08/marits-i-mullers-sala-villarroel/

08/12/2015
Ramon Urgell

Excel.lents actors, excel.lent història i moltes estones de gags molt bons, totalment recomanable, molt divertida.

25/10/2015
ChrisDM

Puro Woody Allen. Divertida, inteligente y muy bien dialogada… la obra fluye elegantamente gracias, especialmente, a los 6 actores en escena, todos excelentes. Puede que le falta un poco más de garra en la dirección pero es muy recomendable.

24/09/2015
Anna Gimix

Als 4, força variadets en edats i «estats sentimentals» que vam anar ens va encantar. Amb això està tot dit. Actors, posta en escena i muntatge Bestial.
Superrecomanable

23/09/2015
Elizabeth Garcia Perez

Toda una reflexión. Divertida, ligera, grandes actuaciones y detalles geniales que hacen que esta puesta en escena sea fantástica!!! La he visto con una amiga, pero la repetiría con mi pareja, lo que nos íbamos a reir!!

22/09/2015

Deja tu opinión

Rigola porta a escena ‘Marits i mullers’ de Woody Allen convertint el públic en psicoterapeuta

Després de l’èxit a Madrid, Àlex Rigola estrena el proper 18 de setembre l’adaptació de la pel·lícula de Woody Allen Marits i mullers a La Villarroel. L’obra és, segons el […]

10 septiembre 2015