Sinopsis

Mala broma es una comedia negra escrita por Jordi Casanovas y dirigida por Marc Angelet, donde la intriga, el humor y la mala leche llevan al límite a sus personajes. Anna Sahun, Ernest Villegas y Oscar Muñoz son los protagonistas de una historia que tiene muchos números de convertirse en un nuevo clásico.

SINOPSIS

Dos antiguos amigos se reencuentran después de veinte años. Cuando eran jóvenes, presentaban juntos un programa radiofónico de humor. Ahora uno de ellos ya ha triunfado como humorista pero el otro ha fracasado como periodista. Ambos hacen una apuesta en torno a un tema que les apasiona: los límites del humor. Será capaz el periodista de hacer la broma más fuerte que pueda imaginar a su mujer? SE PUEDE HACER BROMA DE TODO?

Duración:
80 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

SINOPSIS

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 11

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Lúcida y necesariamente incómoda

Jordi Casanovas tiene obras de varios tipos, pero me gustan particularmente aquellas en las que juega con los personajes y también con los espectadores. Obras astutas e inteligentes que, como esta Mala broma, nos hacen reír y a la vez nos dejan un regusto amargo en el paladar. De hecho, la obra que nos ocupa es una lúcida reflexión sobre el uso del humor, pero también sobre la autocensura, la corrección política o la libertad de expresión. Una obra disfrazada de comedia que utiliza, a la vez, el humor de situación, el humor negro y finalmente el humor salvaje, casi de grand guignol. Y todo ello unido por una estructura teatral casi perfecta que nos pone enseguida en situación y que se va abriendo despacio como una de aquellas muñecas rusas que siempre esconden alguna sorpresa más en su interior. Es cierto que en ocasiones la obra parece escaparse sola hacia terrenos desconocidos, hasta llegar a un final que descoloca, pero de todos modos el mensaje de Casanovas no se pierde y la obra funciona como entretenimiento y también como estudiada reflexión.

La dirección de Marc Angelet es ágil y está en todo momento al servicio de los cambios de ritmo que impone la comedia. Las interpretaciones también cumplen su objetivo, y a pesar de que en algún momento puntual se puede perder la naturalidad podemos afirmar que tanto Anna Sahun cómo Ernest Villegas y Òscar Muñoz saben medir muy bien sus esfuerzos en todos los giros y en todas las sorpresas de esta obra aparentemente ligera, pero en el fondo osada y necesariamente incómoda.

21/04/2018
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Las bases del humor

Con Mala broma, el siempre interesante Jordi Casanovas, hace un análisis, seguido de una declaración de principios, sobre cuáles son los mecanismos del humor, para qué sirve y cómo se puede hacer. Mala broma no habla tanto de los límites del humor (de qué se puede bromear) sino de su finalidad (cómo se hace esta broma y con qué objetivo).

El texto es en sí mismo una comedia negrísima que, a través de unos personajes que no pueden parar de hacerse bromas, explora los mecanismos y las consecuencias del humor (y de aquello que no lo es).

Una historia inteligente, con una buena puesta en escena y llena de giros inesperados, donde|dónde destaca la interpretación de Anna Sahun.

Más información en Somnis de teatre

17/04/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Quien mucho abarca...

Al acabar, quien me acompañaba me dijo «Mala Broma? Mala Obra; ya tienes titular «… y me hizo más gracia que el humor de esta comedia con toques dramáticos que quiere reflexionar sobre temas serios con humor. Cierto, encontrar el equilibrio es increíblemente difícil y para mí pocas veces se consigue. Normalmente, el humor se lo come todo y el tema relevante se trata superficialmente. Sí, lo admito, ni «Art» ni «El test» ni … me convencieron.

Aquí se han querido tocar demasiados temas, a cual más interesante pero que se van perdiendo con giros y más giros y broma sobre broma. El final hiperbólico no ayuda y costa, pues, que afloren las reflexiones a tantos temas tratados: ¿Tiene límites el humor? ¿Se puede bromear de cualquier cosa? ¿Sí, seguro? ¿Aplica la ultracorrecció política al humor? También se toca la estabilidad laboral, la amistad masculina, los roles familiares, la envidia entre amigos, la manipulación, las redes sociales, el éxito profesional, la conciliación, el machismo … y claro, con tantos frentes abiertos cuesta que no queden diluidos. Lástima.

Dos amigos de toda la vida que han seguido caminos profesionales divergentes y están pasando por momentos de crisis, se reencuentran después de cierto tiempo en casa de uno de ellos, casado con la tercera parte del triángulo de amistad juvenil. A partir de aquí, bromas de todos los registros.

Los intérpretes no lo tienen fácil. Realmente se entregan pero uno de los papeles parece, incluso estéticamente, dirigido como si lo interpretara otro – mediático- actor, Òscar Muñoz tiene que llevar el peso de la locura excesiva y a Anna Sahun le toca tener reacciones inverosímiles (ella sabe cosas que nosotros y otro personaje aún no, pero en ese momento, todo chirría).

Lo mejor: hay mala leche, algún momento cómico muy logrado y por momentos, realmente se cuestionan a fondo las fronteras del humor.

Lo menos mejor: Supongo que los registros elegidos no me han llegado. Hay giros realmente sorprendentes pero su abuso hace que termine siendo todo caricaturesco. Y como me pasa a menudo con los textos de comedia de Jordi Casanovas, el final no me convenció.

Lo cierto, eso sí, es que el resto de espectadores rieron mucho, todo hay que decirlo. Y tiene todos los ingredientes para que triunfe.

08/04/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Reflexions sobre els límits de l’humor. Un text on res no és el que sembla

Una proposta escrita per Jordi Casanovas i que ja ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d'estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d'humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l'Ernest (Ernest Villegas) i l'Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l'Ernest ha triomfat com a humorista i l'Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l'Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L'Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l'humor l'ha abandonat.

Tres personatges amb unes personalitats molt diferents que presenten un conflicte permanent. La troca s'embolica de tal manera, que acabem dubtant del que és broma i del que és seriós i ens fa canviar de posicionament a cada moment de l'espectacle.

Malauradament no podem explicar gairebé res més de l'argument sense fer espòiler.

Una proposta que porta als seus protagonistes al límit, un text on res no és el que sembla i que fa girs inesperats deixant-nos literalment descol·locats. Jordi Casanovas torna a encertar plenament amb un text realment sorprenent i magnífic.

Creiem amb sinceritat que aquesta proposta, triomfarà i serà un dels èxits de la temporada i que segurament arribarà a exportar-se fora del nostre territori, perquè té tots els ingredients per tal de què així sigui.... una proposta que no amaga pas que es tracta de teatre popular, mal anoments "comercial", però que al mateix temps provoca profundes reflexions en els espectadors, en un continuat joc de girs inesperats que encara la fan més atractiva.

Una escenografia bastant convencional però eficient, una bona posada en escena i un bon magnífic treball actoral.

L'únic "però" que hauríem de fer a la proposta, és que potser es "ven" massa com una comèdia i els riures a destemps d'algunes persones en moments realment dramàtics, malmeten en bona part els missatges que l'autor ens vol fer arribar.

No us la perdeu, perquè realment paga molt la pena.

A nosaltres, com veieu, ens ha agradat molt.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

01/04/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Tot s’hi val a l’hora de fer broma?

“Mala broma” és una comèdia negra escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet, que pren com a referents “La trampa final” d’Ira Levin, o “La Huella” d’Anthony Shaffer, dues obres on l’intriga, l’humor i la mala bava van agafats de la mà.

El punt de partida d’aquest muntatge és el retrobament de dos vells amics que feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz), i la relació que hi ha entre ells i l’Anna (Anna Sahun), la dona de l’Òscar.

D’aquest retrobament entre els dos amics, surt la idea de fer-li una broma a l’Anna, però no pot ser una broma innocent, la broma s’ha de portar a l’extrem, l’Òscar ha d’aconseguir fer enfadar molt a la seva dona. Durant la broma l’Ernest romandrà amagat en una de les habitacions del pis. “Panamà” serà la paraula clau per aturar-ho tot.

“Mala broma” és un muntatge que posa al límit als seus personatges. Una obra que ens fa reflexionar sobre on són els límits de l’humor, l’amistat i l’amor, i de passada toca temes tan actuals com són els abusos sexuals, la crisis laboral, el masclisme, i la desigualtat entre homes i dones.

“Mala broma” és un text en que rés és el que sembla, amb girs inesperats i que provoca reaccions diverses entre el públic. A la sortida reaccions i comentaris de tota mena: sorprenent, indignant, divertida, original, ... I és que a “Mala broma” hi trobareu bromes amb les que riureu i d’altres que us esgarrifaran.

El sentit de l’humor és una de les millors psicoteràpies que tenim els éssers humans. Riure’ns de nosaltres mateixos o riure’ns dels demés és un fet habitual de les persones. Tots en un moment o altre em fet o ens han fet alguna broma. Però hi ha límits, no tot s’hi val. No s’hi val fer bromes sobre temes controvertits, ni sobre pors generalitzades de la societat. No s’hi val intenta defendre’s amagant-se sota l’excusa “només es tracta d’una broma”.

Hi ha excuses davant d’una broma de mal gust o una broma pesada? Quina és la línia que els separa? Quins són els límits de l’humor? Tot s’hi val a l’hora de fer broma? Es pot fer broma de tot?

No tot s'hi val.

A “Mala broma” veureu tot tipus de bromes: bromes intel·ligents, bromes gamberres, bromes de mal gust, bromes sexistes, bromes innocents, bromes incisives,...bromes que us faran riure, bromes que us indignaran, bromes que us faran patir i bromes amb les que fins hi tot us emprenyareu.

Quins són els vostres límits?

***1/2

19/03/2018
MARIA GARCIA

Molt recomanable!!

14/05/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Diría que es una obra divertida aunque ha habido momentos que no me ha hecho ni pizca de gracia. Y ahí está el tema…
Donde está el límite en las bromas? Con que se puede bromear y con qué no? Todo vale??
La verdad es que un placer encontrarte con un texto de nueva autoría. Algo nuevo y que sorprende (aunque su final me ha decepcionado un poco. Si hubiera acabado 10 minutos antes para mí hubiera sido perfecto).
Una escenografía bastante cuidada para lo que nos tiene acostumbrados la Muntaner y unos actores maravillosos. Sobretodo Anna Sahun que para mí ha estado maravillosa!!! Brava!!

18/04/2018
Marta Turu Pedrola

Tot s’hi val, a l’hora de fer humor? Quina importància té en el món en què vivim, i com s’ha d’utilitzar? Existeixen límits infranquejables o temes dels que no se’n pugui parlar més que en clau seriosa?
L’Ernest està passant per un mal moment. L’Òscar, periodista i amic seu, creu que l’humor és incensurable, que ho ha d’assaltar tot i no pot existir cap columna que no trontolli sota la seva acció. És més, creu que és necessari i que recau una responsabilitat intrínseca vers la societat per part d’aquells que en tenen el do. I ho defensa fervorosament, adoptant-lo com a bandera i onejant-la en tot moment. En qualsevol situació. Literalment. Fins que l’Anna, la seva dona, apareix en escena. I llavors una broma ho capgira tot…
80 minuts de comèdia en la que en Jordi Casanovas aconsegueix, quasi magistralment i amb una subtilesa molt precisa, que ens qüestionem fins i tot la nostra pròpia moral; per què riem del que riem? Podem fer-ho? Hauríem de fer-ho? Existeixen molts tipus d’humor: el fàcil, el transgressor, l’intel·ligent… Però hi ha humors bons i dolents, correctes i incorrectes? Amb una escenografia molt acollidora, el relleu de l’obra recau en les constants interpel·lacions que els tres actors i alhora personatges, magnífics i intensos ex aequo, trenen amb un ritme trepidant.
Indispensable, i més encara en un moment com el que vivim, on la censura i els límits (o la seva absència) són constantment posats en el punt de mira.
(Per cert, he de confessar que el col·loqui postfunció em va seduir quasi tant com l’obra per se. Molt gratificant que siguin tots ells capaços de crear un moment tan senzill i alhora complet a través de compartir una estona d’opinions, experiències i bromes. Moltes gràcies!)

05/04/2018
Oscar Montserrat Prat

Una obra escrita pel Jordi Casanovas en que es reflexiona sobre els límits de l’humor, un tema que està absolutament d’actualitat amb cassos mediàtics per tots coneguts.
És molt més que una comèdia, en moments fins i tot pot arribar a ser una tragicomèdia més aviat, en que els personatges van evolucionant fent-los arribar al límit.
I principalment em quedo amb una de les reflexions finals de l’Anna: hi ha dos tipus de persones que fan humor, les que en fan rient-se d’un mateix i les que en fan rient-se dels demès.

05/04/2018
san

Original y amena,el papel de la actriz muy flojo le falta mas credibilidad,para pasar un buen rato…..sin mas.

30/03/2018
Josep OS

Avui a la Sala Muntaner amb el cartell d’entrades exhaurides, he estat veient aquesta comèdia escrita per Jordi Casanovas, dirigida per Marc Angelet i magníficament interpretada per Anna Sahun, Òscar Muñoz i Ernest Villegas. Ens parla de dos amics i antics companys (Óscar I Ernest) que després de 20 anys es retroben i ho fan a casa del segon casat amb l´Anna. La sort a la vida no ha estat igual per als dos i en el fons s´envegen encara que no vulguin reconèixer-ho fins al punt de posar a prova quin dels dos s’atreveix a fer l’humor més arriscat. Amb escenes i diàlegs molt divertits i en molts moments àcids ens condueix a una sèrie de reflexions,: Quins són els límits de l’humor ?, Es pot fer broma de tot ?, De què no s’ha de fer broma mai ?, Quins són els rols que juguen els homes i dones en la societat ?, La majoria de bromes són masclistes?. Una perfecta escenografia i un excel·lent treball dels tres actors sense distinció, que durant 80 minuts et condueix per aquests camins de comèdia negra que desemboca en situacions inesperades i sorprenents. Val la pena anar a veure-la, passareu una bona estona

30/03/2018

Deja tu opinión