Les males persones

Coger Los bandidos, de Friedrich Von Schiller, y hacer una versión recortada y muy libre (sobre todo en la parte final) no es una tarea nada sencilla. En este sentido, podemos decir que Carles Mallol se ha salido airoso y ha conseguido amoldarse muy bien al estilo de los Parking Shakespeare, que aunque cambian de director a cada proyecto están logrando con el tiempo una forma de hacer y de interpretar los clásicos muy característica. También siguen con una absoluta economía de medios técnicos, aspecto que los obliga a buscar recursos originales y adaptarse muy bien al espacio donde actúan. En el Maldà están en un espacio algo más convencional, pero hay que recordar que Les males persones ya se estrenó el invierno pasado en la sala de exposiciones del Centre Cívic Parc Sandaru, cuartel general del grupo y cómplice de todas sus propuestas teatrales.

De esta nueva versión destacaría sobre todo la parte inicial y cualquiera de las escenas donde aparece Pep Garcia-Pascual, que elabora un Franz realmente retorcido y peligroso. Los momentos en los que comparte escenario con Pau Ferran o Ester Cort -acertadísimos los dos- destilan toda la mala leche, la cobardía o el desafío que comportan sus respectivos personajes. Las partes del bosque se me quedaron un poco más confusas y atropelladas, quizás porque cuesta encontrar el punto a estos bandidos tan especiales con los que Schiller revolucionó el teatro alemán de su época. En definitiva, un montaje interesante (cualquier recuperación clásica de los Parking Shakespeare siempre es bienvenida) de una obra densa y difícil de llevar a escena.

Tornem un altre cop al Parking d’hivern amb Parking Shakespeare. Si primer va ser la seva versió de Pell de Mercuri i posteriorment Woyzeck ara tornen amb Les males persones. Una versió molt lliure Friedrich Shiller realitzada per Carles Mallol.

Un altre cop han adaptat un text que no és fàcil. Com sempre tant en les seves funcions d’hivern com d’estiu treballen sense suport tècnic, o millor dit jugant amb el que tenen disponible a l’aire lliure o l’espai escollit. I realitzar-ho sense tècnic de so o de llum, té el seu encant i el seu perill.

Com sempre enamorat dels Parking Shakespeare per realitzar les seves propostes en espais no convencionals, m'agrada la seva oferta teatral i la seva gosadia per portar a terme el seu treball.

S'ha de dir que el millor lloc per poder gaudir de l'obra és la part central. I com sempre gaudireu de l'obra, que és al que anem tots plegats. Vinga que han pogut prorrogar i encara teniu temps d'anar-hi.

A més ...

Perquè a la potència que de per sí ja injecten els Parking Shakespeare a les seves produccions, el text de Shiller, passat per les mans de Carles Mallol, ha esdevingut una mena de thriller que no deixaria indiferent a Frank J. Underwood de House of Cards. Il·luminació feridors, vestuari buscadament cutre i insercions musicals... per dir-vos que ha sonat Popcorn del 1969, el primer èxit de música electrònica... A mi m'ha agradat tot i la seva desmesura final. Els actors molt bé, com ja ens tenen acostumats els Parking.

Crítica completa » http://bit.ly/1TzofRU

Ya es una tradición que los Parking Shakespeare dejen el Parc de l’Estació del Nord en invierno para buscar cobijo en un teatro y montar un espectáculo. Este año, en vez de un teatro, han encontrado refugio en el Centro Cívico Parc Sandaru, ubicación que, en el fondo, los reivindica como grupo de teatro en espacios no convencionales y encaja perfectamente con su talante.

En Les males persones encontramos todos los ingredientes habituales de Parking Shakespeare: un texto clásico (Los Bandidos de Schiller), una adaptación abreviada (firmada en este caso por Carles Mallol) y el reparto de siempre. Un montaje que gustará a sus incondicionales (que son muchos).

Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Arriba la quarta edició de “Teatre d’hivern” de la companyia Parking Shakespeare. Dilluns van estrenar l’obra Les males persones. Lloc, el centre cívic El Sandaru, un edifici que es troba molt a prop del Parc de l’Estació Nord, espai on la companyia fa les seves representacions cada estiu. Nosaltres fidels a aquesta companyia vam corre a reservar les entrades pel dia de l'estrena.

En aquesta ocasió, el director convidat per la companyia ha estat en Carles Mallol, que va triar l’obra Els Bandits de Schiller (un text clàssic, condició que requereix la companyia), que ha adaptat i actualitzat, incorporant escenes pròpies, i convertint una obra de quatre hores, en una d’hora i mitja; el resultat ha estat la magnífica obra que hem pogut veure Les males persones.

El text és extraordinari. Mallol ha sabut adaptar-lo molt bé, tenint en compte que va ser escrit el 1781, i que es tractava d’un text gens fàcil.

Tot i que s’ha representat dins d’un espai tancat, la companyia segueix en la seva manera de fer: no hi ha tècnics de llum, ni de so. No hi ha escenari, el públic (unes 80 persones) estem col·locats a dues bandes de la posada en escena. L’escenografia que ens presenta l’Anna Tantull és una llarga moqueta, en una banda hi ha el bosc, recreat a través de la llum d’unes làmpades molt originals (dissenyades per Xavi Gaedés), i a l’altre el saló de la casa del pare dels dos protagonistes principals, en Karl i en Franz. Al saló hi ha un sofà i la paret és plena de retrats de família. Fixeu-vos bé durant la representació en la fotografia d’ en Karl...

L’argument és el de dos germans en Karl (Santi Montreal) i en Franz (Pep García Pascual), que s’enfronten per l’atenció del pare (Carles Gilabert) i per l’amor d’una dona, l’Amàlia (Ester Cot). Dos germans amb dues personalitats i caràcters ben diferents; un buscarà les forces per ser un bandit i l’altre aparentment el bo, arrasarà amb tot i tothom que s’interposin en el seu camí. Al costat d’ells l’Oscar Bosch en el paper de Schwatz i en Pau Ferran com a Hermann.

Gelosies, enveges, venjances, traïcions, amor i mort.

Les interpretacions estan totes molt treballades. Tots s’hi deixen la pell. L’Ester Cot està impressionant!!!, en José Pedro García Balada en el seu paper de Spiegelberg, de lo millor que li he vist fer fins ara.

Per mi ha estat de les millors interpretacions que els he vist fer en tots aquests anys. Teatre en majúscules!!!

Cal que reserveu plaça per assegurar-se un lloc, ja que tan sols hi ha 80 places per funció i les entrades van que volen. Dilluns va quedar molta gent fora...

L’entrada és gratuïta i al final es demana, com és costum en aquesta companyia, l’aportació econòmica que cadascun de vosaltres cregui convenient. Recordeu no deixar-vos el moneder a casa, com el senyor del meu costat, que a part de colar-se i no fer cua, no parar de mirar el mòbil i xerrar durant la funció, va marxar durant els aplaudiments sense fer cap aportació...