La sala Flyhard presenta la obra seleccionada en la convocatoria de textos de esta temporada, La vida pornográfica de Carles Mallol, con dirección de Gorka Lasaosa, una comedia negra y cruda sobre las relaciones entre padres e hijos en el siglo XXI.
SEXO, PORNO, VIDA Y MUERTE son los cuatro bloques de esta comedia doméstica, negra y salvaje, que narra una situación tan real pero a la vez tan inverosímil que nos podríamos creer que saliera el telediario.
Por ello, sólo entiendo una dirección agresiva pero sutil al mismo tiempo, donde el epicentro sea el trabajo interpretativo para dar ritmo y espacio a este estruendo familiar.
Los personajes de La vida pornográfica apuestan para ver lo que pasa, pero no para vivirlo … Creen que basta con registrar todo lo que les rodea sin que tengan que registrarse físicamente.
Bienvenidos a los dilemas de La vida pornográfica.
Gorka Lasaosa

Sinopsis

Luis y Miriam han filtrado toda la vida de su hijo a través del objetivo de la cámara del móvil. Han grabado los momentos más importantes de la vida de Eric obsesionados con la idea de poder regalarle un vídeo recopilatorio cuando el chico haga los dieciocho años. Ahora que se acerca esta fecha, Luis cree que han de conseguir uno de los vídeos más importantes: la primera relación sexual de Eric.

Por su hijo, sin embargo, recibir este regalo no será especialmente agradable, sobre todo para que le supondrá tener que asumir una verdad: sus padres sólo conocen Eric que tienen grabado. Del de verdad, no saben casi nada.

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 5

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Els límits de la privacitat

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de les pràctiques que ja fa temps que tenim normalitzades. Fins a quin punt té sentit, en realitat, voler immortalitzar tots els nostres records? No és més important viure el moment que voler enregistrar-lo?

Sense caure en la demagògia, l’autor inspecciona, de pas, les relacions de parella i paternofilials, amb un trio protagonista (Pepo Blasco, Patrícia Bargalló i Pablo Hernández) divertits, naturals i molt creïbles com a matrimoni i fill. La direcció de Gorka Lasaosa és conscient que ha d’estar al servei d’un text àgil i efectiu i, per tant, posa tota la seva atenció, molt encertadament, en els petits detalls i el lluïment dels intèrprets. En definitiva, es tracta d’una peça entretinguda i profunda que sap exposar de manera senzilla i lúdica un tema complex, sense estalviar-li la mala llet. Ja l’espectador extraurà, si vol, les seves pròpies conclusions, ja que, el muntatge es queda una mica al marge d’establir una tesi concreta. Això, en realitat, es pot considerar una virtut, en temps on caure en el pamflet s’ha convertit en una tendència, malauradament, massa habitual.

06/04/2021
Josep OS

L’any passat es va veure a La Flyhard i ara de gira la vaig recuperar al Casal de Vallromanes. Escrita per Carles Mallol i dirigida per Gorka Lasaosa ens parla d´un matrimoni i un fill que compleix 18 anys. Des que va néixer, els pares han anat gravant del fill, les primeres vegades com pot ser la primera dent, la primera paraula o la primera disfressa però tenen el dubte si incloure com a tancament d’aquest vídeo la seva primera relació sexual amb la nòvia. Aquest fet s’allarga i allarga amb unes converses planes que no aporten res, desaprofitant l’aprofundiment del tema com podria, és lícit traspassar els límits de privadesa, o perquè perdem el temps fent-nos fotos o registrant en lloc de gaudir del moment?. La interpretació tant dels pares com del fill m’ha resultat poc creïble, fet que tampoc no ajuda a millorar el text. Part del públic reia, no sé ben bé de què, mentre jo mirava el rellotge.

06/03/2022
Marta Turu Pedrola

En una societat acostumada a tenir el mòbil a la mà, digitalitzem els moments per recordar-los o per viure’ls? Fotografiem i gravem per compartir o per exposar? No és plena una experiència, sigui quina sigui, sense enregistrar-la?
Noranta minuts de comèdia, d’acidesa i sinceritat amb un text brillant i divertit, que critica i convida a la reflexió a través d’unes actuacions naturals i carregades de complicitat (aplaudiments pel repartiment en la seva totalitat, excel·lents tots tres). Els minuts i les rialles flueixen amb senzillesa i ritme a través dels quatre blocs que s’aixequen com a pilars per sostenir els principals dilemes que es plantegen sobre l’escenari.
La Flyhard sempre ofereix un ambient acollidor i distès, però “La vida pornogràfica” aconsegueix més que això; a l’abandonar-ne el seu menjador, qui més qui menys -especialment aquells que han intentat immortalitzar el moment; fotografiant l’escenari, per exemple- es pregunta si viu la seva vida o, com els personatges d’aquesta suposada ficció, també la recupera a través d’una pantalla.

21/11/2021
Miquel Gordó Marina

La obra i les interpretacions van de menys a més.

13/04/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Unos padres deciden grabar los primeros momentos de su hijo en su vida para cuando celebre su mayoría de edad regalarle un vídeo con todos esos momentos tan bonitos. Su primer pipi, su primera comida sólida, su primer día en el cole, su primer beso…
Pero qué pasa cuando deciden que tienen que grabar también su primera relación sexual?
Como se lo tomará el chico cuando vea el vídeo??
Lo reconozco. Suelo disfrutar mucho de las obras que programan en la Flyhard. Pero mira, esta vez no…
No me ha funcionado la historia (aunque reconozco que el giro final me ha gustado), no me han convencido los actores (Pepo Blasco y Patrícia Bargalló no me han convencido como matrimonio. Y desde luego la interpretación del hijo tampoco me ha gustado).
Y creo que la opinión ha sido unánime. Hemos ido 5 personas y no nos ha gustado la obra a ninguno.
Una pena…

08/04/2021

Deja tu opinión

La Sala Flyhard celebra 10 años de historia con un documental

En 2004 nació Flyhard, una compañía que se movía entre Barcelona y Vilafranca del Penedès formada por Roser Blanch, Xavier Vallès y Jordi Casanovas, un año después se sumaban Clara […]

16 noviembre 2020