Sinopsis

Basado en el libro Guapos & Pobres de Alfredo Ruiz, el musical nos adentra en la realidad con la que vive una generación que va de los 20 a los 45 años y el proceso de adaptación necesario por la que han de pasar los 8 personajes para sobrevivir felizmente en la sociedad en la que les ha tocado vivir.

SINOPSIS:

Guapos & Pobres es un musical que nos cuenta la historia de 8 amigos a los que, desde pequeños, les prometieron que si se esforzaban y estudiaban podrían tener una vida mucho mejor que las que tenían sus padres. Sólo tenían que luchar por sus sueños para el día de mañana sentirse completamente realizados.

Pero la realidad es otra. Después de sacrificarse y prepararse para entrar en el mercado laboral, se dan cuenta que todas las promesas por las que han luchado todos estos años no han servido de nada y se encuentran cobrando sueldos ridículos y con muchísimos problemas para llegar a final de mes. ¿Es ésta la vida que soñaban? ¿Cómo crecer sabiendo que el estado de bienestar se ha visto ultrajado por la situación económica por la que estamos pasando?

Duración:
110 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

SINOPSIS:

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 13

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Un musical sin pretensiones

Un musical de producción propia, buenas voces y música en vivo. ¿Por qué no acaba de funcionar?

En primer lugar, el argumento. Siento decirlo pero es como ver un capítulo (divertido pero alargado) de una serie televisiva. Da la sensación de que lo que tenemos en el escenario ya lo hemos visto otras veces. En segundo lugar, la escenografía. Más pobre que guapa. Convierte la crítica (si es que los hay) en una especie de autoparodia que no ayuda nada a desarrollar un tema que, «a priori», parece interesante. Por último, las canciones. No quiero decir que estén mal interpretadas ni que no tengan nivel. Pero creo que le falta un par de temas que destaquen por encima del resto.

Dicho todo esto, creo que es muy importante arriesgarse a hacer musicales que no sean franquicias. Que hablen con voz propia. Que traten temas tan candentes como el de «Barcelona ponte guapa» y sus miserias escondidas bajo la alfombra (aunque posiblemente el formato no sea el más adecuado para hacerlo). Si hubiera más gente dispuesta a hacer obras como esta, el nivel general subiría.

La elección de actores es muy acertada. A pesar de que no haya demasiada complicación coreográfica, tienen unas voces excelentes que junto con la música en directo hace que puedas pasar por alto algunos de los problemas y disfrutar de esta pieza. Es una obra que quizá no aporta nada nuevo pero que deberías ir a ver si te gusta el género y estás cansado de ver siempre lo mismo.

21/05/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Canciones para una crisis

A esta crisis económica que sufrimos desde hace siete u ocho años ya sólo le faltaba un musical, y ahora tenemos el honor de decir que ha sido un musical en catalán y hecho con todo el empuje que aporta un grupo de actores y cantantes con un talento más que reconocido. Podríamos decir, por lo tanto, que el casting es bueno, la partitura muy acertada y pegadiza, y las historias ágiles y bien cruzadas. Pero, dicho todo esto, ¿qué es lo que falla? ¿Por qué no estamos ante un musical triunfador, que emocione desde el primer minuto? Se me hace difícil dar con las posibles trabas, pero después de pensarlo mucho creo que es el enfoque del libreto -posiblemente ya proviene del libro en el que se basa- y la manera que tiene de pintar una crisis, que a pesar de ser devastadora en algunos casos, no acaba de encajar con los personajes presentados. Me creo más los falsos testimonios que van punteando el argumento a base de divertidos vídeos, que no la chica que vive de aprovecharse de amigos con dinero o el ex-modelo que roba bicicletas en Holanda para revenderlas en Barcelona… Me sobran, además, el tono apocalíptico de algunas canciones y alguna lección moral prescindible que aparece hacia el final. Son pequeños detalles que, a pesar de todo, no llegan a empañar el riguroso y sincero trabajo de todo el equipo.

21/05/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El musical de la generación perdida

Con el tiempo, quizás recordaremos estos años como el momento en el que el teatro catalán empezó, definitivamente, a apostar por la producción de musicales de creación propia. Más allá del buen trabajo que durante décadas ha hecho Dagoll Dagom, ahora más que nunca, encontramos en la cartelera una diversificación de pequeños y grandes nuevos formatos musicales con sello propio, cosa que demuestra que, a veces, de la crisis y el sufrimiento nace la creatividad más pura. Inspirada en la novela de Alfredo Ruiz del mismo nombre, Guapos & Pobres es un lamento generacional (otro) que retrata la realidad de los jóvenes actuales que ya han acabado los estudios y, a pesar de estar muy preparados, no encuentran el trabajo que les gustaría tener. El espectáculo recuerda conceptualmente a Rent, otro musical que también explicaba las desventuras de un grupo de amigos a lo largo de un año, a pesar de que éste resulta mucho menos oscuro y trágico. Musicalmente, el montaje es espectacular y, en este sentido, se tiene que reconocer el excelente trabajo del compositor Xavier Torras que ha sabido estar a la altura de las circunstancias. Además, todo el reparto está espléndido, manteniendo un nivel técnico y vocal al que no siempre estamos acostumbrados. Desgraciadamente, la historia no acaba de ser tan divertida como debería. Se explican muchas tramas de muchos personajes diferentes en poco tiempo y no todas tienen suficiente interés ni queda espacio para desarrollarlas. Quizás habría que haber hecho una apuesta más grande y dividir la obra en dos actos más largos con una pausa en medio. O, al contrario, reducir el número de personajes. En cualquier caso, la propuesta consigue momentos muy emocionantes y nos muestra un Ivan Labanda pletórico. Su evolución como artista es, francamente, impresionante.

20/05/2015
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

Comèdia tràgica i musical.

El Teatre Goya es tira a la piscina i arrisca per un musical original, una proposta arriscada en els temps que corren amb un repartiment d’excepció i música en directe. Xavi Torras (Flor de nit, Over the Moon...) es llença amb una partitura no gens sencilla i plena de contrastos que s'entrellaça perfectament amb el llibret de Toni Martin, basat en el llibre homònim d’Alfredo Ruiz.

Un grup d’amics, situacions en les que tots ens veiem reflectits ara mateix per la situació de crisi econòmica que ens ha tocat viure. Potser es massa agoserat però podria ser perfectament un Rent dels 2015’s ja que explica l’història crítica de la gent d’avui en dia i els esforços de tirar endavant amb música molt potent, però per sort els finals no són tan tràgics com a Rent.

Destaca una Elena Gadel fresca, irònica i trepitjant escenari amb una impecable tècnica vocal. Per mi és possiblement quan més he gaudit d’ella a l’escenari. Tot i així, els seus companys no es queden enrere, el talent innat de Xavi Duch, la divertidíssima Gracia Fernández que t’enamora de cap a fi, l’intensitat i visceralitat amb que ho viu l'Iván Lavanda, la gracia de Frank Capdet, la dolçor de la veu del Jorge Velasco, la força de la Muntsa Rius i la fredor amb que ens clava l’estaca la sempre entregada Mariona Castillo.

La història es presenta amb l’eslògan "Arriscar i guanyar" però, tot i així, la sensació que vaig tenir al sortir del teatre va ser la contrària. Vaig sortir amb poques ganes de menjar-me el món i amb una extranya contradicció de si arriscar és de valents o només d’inconscients. L’April, l’exitosa anglesa que interpreta Mariona Castillo, ens pinta al final de l'obra amb la seva cançó un cuadre complicat en el nostre moment, una daga que es clava dins dels que intentem arriscar i anar més enllà de ser un peó del món o només escollir quines cadenes ens lligaran.

Bé, Guapos & Pobres és un retrat dur però explicat d’una manera fresca i amb molta comèdia. La comèdia que vivim a les nostres vides tot i anar saltant, esquivant, afrontant i sobrepassant tragèdies i problemes. ¡No us perdeu aquest musical!

20/05/2015
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teatre Musical fet a casa nostre

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.

Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja que, com en un compte de fades, tot queda resolt en un vist i no vist, immediatament abans del The End.

La meva crónica completa.

19/05/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una nova societat. Els nous pobres.

Quan es tracta de musicals fets a casa nostra sempre intentem anar-hi, però si a més a més, el repartiment està format per veus tan meravelloses com les que reuneix aquest espectacle, no ens ho pensem dues vegades. Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández, ens han ofert duets i cançons grupals espectaculars.

“Guapos & pobres” és un musical basat en el llibre homònim de Alfredo Ruiz, dirigit per Xavier Torras i Toni Martín. És el retrat d’un grup de vuit joves (Alberto, Carolina, April, Clara, Carles, Javi, Mario i Elena), tots ells aparentment feliços, que viuen en una gran ciutat, en aquest cas Barcelona, amb estudis i feina, però que els costa arribar a final de mes i que intenten sobreviure en una societat on actualment els sous són ridículs, i amb poques oportunitats de poder tenir un futur laboral econòmicament estable. Estem davant d’una nova classe social, els que lluiten treballant totes les hores possibles i accepten feines amb sous ridículs, per no perdre tot el que tenen. Els nous pobres. En aquesta producció ens parlen de nois entre 20 i 40 anys, però penso que actualment no hi ha edats establertes, molts de nosaltres ens veiem reflectits, ja que els que tenim alguna hipoteca o deute amb una entitat financera, o ho donem tot, o ho perdem tot.

Pel que fa a la música, poder-la escoltar en directe és tot un luxe en els temps que corren. Cinc músics (piano, baix, cello, bateria i guitarra) col·locats a un costat de l’escenari, tocaran una música d’estil pop- rock que servirà de fil conductor de l’obra.

Si que és cert que l’estil em recorda a altres musicals i m’ha faltat una mica més d’originalitat, però és una proposta on no hi falta l'humor, l'esperança i és del tot actual, així que, recomano de que hi vagi tothom.

VALORACIÓ: *** 1/2

17/05/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Made in Barcelona

No sé si Guapos i pobres es el primer musical ambientado a Barcelona pero lo que sí que os puedo decir es que creo que el retrato que hace es bastante ajustado. Un musical que da voz a la generación de los que vivimos al día en una ciudad difícil pero que nos gusta demasiado como para irnos. La generación de los trabajos precarios con currículums sobrecualificados. Sobre el escenario encontramos un reparto formado por auténticos actores de musical que interpretan con pasión y solvencia y, a diferencia de otros espectáculos, consiguen que entendemos todas las letras sin tener que esforzarnos. Con un formato de musical más bien clásico, pero eficaz, Guapos i pobres es la prueba que no hay que ir fuera para levantar buenos proyectos de musical.

Más información (en catalán) a Somnis de teatre

16/05/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Una mica antiquada

Perquè està fet amb esquemes que penso que ja estan superats, tan pel que fa al llibret i les lletres com per la música. Les interpretacions no han estat malament, tot i que es nota que hi ha intèrprets que estan més preparats pel musical que altres. Penso que la orquestració no és bona. Ens hem fet un tip de piano i de cello, percussió i guitarra pràcticament no n'hem tastat. Això ha fet la música un pèl avorrida, segons la meva opinió. Les històries han evolucionat també amb un esquema superat: passa una cosa, l'expliquen i ens posem a cantar. Dejà vu.

15/05/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

El musical de la nostra crisi

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l'escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d'això tracta l'espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l'obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive "d'arriscar és guanyar" i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d'una història que ens contagia aquest sentiment de forma plenament vital.

L'espectacle compta amb un excel·lent repartiment coral que reuneix, en el seu conjunt, una gran tècnica vocal i una bona interpretació, i no només en el terreny musical. No obstant, aquesta aposta coral no sempre beneficia a l'obra, ja que la història queda bastant desdibuixada, no permetent aprofundir en els personatges i tractant de forma molt superficial i, fins i tot, estereotipada els problemes amb els que s'han d'enfrontar aquestos. Així doncs, la història sembla jugar en contra de l'espectacle, ja que la seva fragmentació i dispersitat dificulta la connexió més enllà d'escenes i temes puntuals, presentant unes relacions entre personatges que no tenen gaire sentit, ja que no acaben d'estar ben lligades, i mostrant situacions que resulten pobres de contingut i que es van allargant innecessàriament a través de la repetició. D'altra banda, hi ha poc risc en la direcció, presentant monòtonament als vuit actors junts en diverses escenes, els quals es van movent per l'escenari sense reflectir cap finalitat i sense saber ben bé què fer. De la mateixa manera, els temes musicals presenten alguns alt i baixos, tot i que hi ha moments ben aconseguits que demostren que es podria haver tret més suc d'ells. Malgrat això, és d'agrair apostes com aquesta i, sens dubte, els espectadors que vagin a veure el muntatge es distrauran una estona i gaudiran d'aquestes veus i del talent que hi ha sobre l'escenari, passant una estona agradable i sortint del teatre carregats d'optimisme, que mai va malament.

14/05/2015
RUBEN moral

La idea no està malament, però potser una mica massa vist no? Hi ha històries poc profundes i massa planeres i a més l’acústica del teatre fa que moltes vegades no s’entengui res del que estan cantant

21/05/2015
Josep Via Santacana

Enhorabona a tots als que ho han fet posible, un musical aon els que cantant saben fer-ho i al mateix temps també com a actors i actrius, algo poc habitual sobre tot lo primer.Si afegim que han sustituit la posible falta de mitjans per un talent sobrad i una escenografia funcional i adequada aon la autenticitat, de tot alló que veus al escenari, i lo que t expliquen es creible per real i proper, destacaria 2 o tres numeros concrets, un especialment amb els 3 nois protagonistes per mi ja entre els millor gags dels musicals fets al pais,nomes aquests numeros justificarian la asistencia. Pro malgrat alguns topics, el text crec facilment identificable sobretot per una generaçio que es veura reflexada al escenari,nomes un parell de coses no tan positives,un final per el meu gust masa edulcorat, i algo propi de tots els musicals inclos els mes reconeguts en determinats moments la musica tapa la veu de forma que no posibilita entendre els que es diu, son moments puntuals sobradament compensats en positiu per tot lo demes. Si voleu pasar una bona estona sense necesitat de efectes especials i compartint situaçions que segur t envolten, de vegades amb sonriures i altres amb preocupaçio, aquest es un musical que no us podeu perdre.

19/05/2015
Josep Aguilera

Un musical on, almenys jo, m’hi he trobat bastant reflectit en moltes situacions de les escenes. El tema central de l’obra radica en les decisions del moment: totes les decisions que prenem afecten el nostre futur; però com que aquest [futur] és incert, no sempre surten com un es pensava. Ens posa a la vista el passat i les aspiracions del futur; però també se’ns mostra com el present varia sense que nosaltres vulguem. El tema és actual i molt encertat; tanmateix, la posada en escena dels actors és brutal. T’hi pots veure reflectit en qualssevol d’ells o d’elles i ho han fet plenament bé.
La música en directe sempre és un punt a favor; i no sols ens trobem amb un piano sinó amb un baix, un cello, una guitarra i una bateria, que no són pocs i sonen rebé. De fet, la gran majoria de cançons feien que al final el teu cos agafés el ritme i això és un gran punt. Quedeu-vos amb la veu de tots i totes però, principalment, m’han sobtat la del Mario (Jorge Velasco) i la de la Carolina (Elena Gadel). Però, no us podeu perdre quan canten tots junts! El teatre Goya és un teatre amb bona acústica però quan tothom canta i la música sona, en alguns breus i puntuals moments costava entendre que deien.
L’escenografia és simple però dinàmica amb panells digitals que complementen perfectament l’obra; el conjunt l’he trobat molt adient. Concretament, en algunes escenes d’humor, on tot encaixava a la perfecció.
Una obra molt recomanable per passar una tarda al teatre.

18/05/2015
Hebert Parodi

«Guapos & Pobres, el musical». Només per ser un nou musical i propi, ja mereix bona predisposició. Poca cosa a dir de l’argument que no sabem: retrat fidel de més d’una generació i les promeses d’èxit incomplertes. Barcelona, la millor botiga del món, que ens tracta tan malament (molts, ni podem permetre’ns el luxe de viure-hi). Grans, grans veus (Xavi Duch, Ivan labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo,…), bones interpretacions i cinc músics a l’escenari. Com a petites pegues: el so no és bo ja que no se sent gaire bé quan canten, en algun moment es podria escurçar una mica la història i el personatge de la Mariona no acaba de rutllar, començant per l’accent. Tampoc la visió idealitzada d’altres ciutats, on també pateixen els nostres problemes (gent a Londres treballant en precari, per exemple).

17/05/2015

Deja tu opinión

Guapos, pobres y contra el IVA cultural

Toni Martín y Xavier Torras dirigen Guapos & Pobres, un musical que se adentra en la precariedad en la que vive una generación a la que se prometió que si […]

26 mayo 2015