Godoy: Verás que todo es mentira

Sempre és un plaer tenir l’oportunitat d’assistir a un espectacle en directe d’un referent de l’humor. Més enllà de la novetat d’aquest Verás que todo es mentira que, de fet, ja porta quatre temporades en cartell, l’interès del xou roman en presenciar, al menys una vegada a la vida, la genialitat, la ironia i la saviesa d’un mestre com Godoy. Com succeïa en el seu moment amb Pepe Rubianes, Eugenio o Joan Capri, per citar-ne només tres, el sol fet de veure al còmic uruguaià en acció és una experiència en sí mateixa. Dirigit per Andreu Buenafuente i Berto Romero, la tasca dels quals sembla més anecdòtica que no pas massa enriquidora, el monòleg fa un recorregut per temes universals com la mort, el sexe, la felicitat, l’estupidesa, la religió o la família, amb una subtilesa i un cinisme excepcionals. El to de Godoy és de xerrada de bar entre amics (whisky inclòs): proper, aspre o divertit, segons correspongui. I així, amb naturalitat, sense forçar els acudits, citant grans pensadors i gracietes populars, l’humorista fa una repàs de la seva particular visió del món fent-nos recordar que encara hi ha coses que val la pena sentir.

Em costa molt, moltíssim, trobar monologuistes que em facin mínimament el pes. Aquí estem davant d'un Mestre del monòleg, davant d'un 'charlista' com diu ell, més llest que la gana i més vell que el cagar. Una suma perfecte si hi afegim intel·ligència, experiència i lucidesa. 'Verás que todo es mentira' és l'últim espectacle d'en Godoy, un dels primers monologuistes d'aquest país, un geni del gènere, un savi. Els riures són una constant sense puntes, és un mar perfecte de jijis i jajas permanent, un element molt valorat a l'ofici de fer riure! Sense cap mena de dubte un espectacle brillant i n'estic segur que no serà pas l'últim del 'viejo'.