Europa Bull de Jordi Oriol y Indi Gest es un montaje lingüísticamente sorprendente a partir del mito de Europa y de su ebullición actual.
El proyecto, ganador del XII Premio teatral Quim Masó, propone exponer de forma poética y elegante, pero también con humor, los miedos y quejas como europeos desamparados.

Sinopsis

Es peculiar, y también revelador, que el mito de un secuestro y una violación sea el que da nombre a Europa. Hoy, los de la orilla contraria realizan el mismo trayecto cruzando el Mediterráneo, raptados por la idea de Europa, y, por el camino, son violados y extorsionados. Muchos mueren en el mar y, para quienes llegan, la negación de asilo y “campos de refugiados” les dan la bienvenida. En momentos como éste, y después de tantos -ismos, ¿cómo podemos creer en la Unión Europea sin recurrir a los EU-femismos?

Palabras del director

Europa está hecha de historias, de mitos. Historias que dibujan nuestro imaginario. Que nos expliquen. Que nos representen. Europa, en sí misma, es ya un mito. Lo que narra la historia de nuestro Zeus (dios todopoderoso) que, encendido de amor por la princesa fenicia Europa, viajó a las costas del actual Líbano (o Siria), y bajo el aspecto de un inmenso toro, la raptó, cruzó el Mediterráneo y, llegados a Creta (o Lampedusa), la violó. Y quizá sea desde que… Europa hierve.
Parece una olla a vapor que silba y hace señales de humo. Europa retumba, está a punto de charlar. Es una olla de gajos. Un batiburrillo. Y de tanto rumor, ya no se siente la alegría del himno; ya sólo notamos la sordera de su compositor.
Un autoritario toro blanco raptó a Europa, y tal vez ahora nos demos cuenta de que nunca lo sabremos domesticar.

Jordi Oriol

Duración:
115 minutos

Idioma:
Catalán

Edad:
A partir de 16 años

Sinopsis

Palabras del director

Jordi Oriol

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 7

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Entre el toro y la vaca

No es extraño ver, de vez en cuando, espectáculos europeos que analizan la actualidad política o determinados aspectos de la sociedad desde la sátira. Ahora me vienen a la memoria Ubu Roi o Belgian Rules, pero hay muchos más ejemplos. como por ejemplo aquel esperpéntico Concours européen de la chanson philosophique. Aquí, sin embargo, cuesta más encontrar este tipo de formato, y es por eso que Europa Bull supuso una agradable excepción en el momento de su estreno (finales del 2019) y lo sigue suponiendo en la actualidad. Desgraciadamente, aquel teatro político que hacían Els Joglars ahora ya hace unos cuántos años ha quedado casi olvidado para muchos…

El espectáculo de Jordi Oriol reúne a representantes de diferentes países en el Comité de Cultura de la Comunidad Europea. Buscan la celebración adecuada para sacar importancia a un asunto ridículo que, una vez más, lo ha ensuciado todo: la vaca Penka ha atravesado la frontera de Serbia sin papeles veterinarios y ahora el viejo continente se plantea si hay que ejecutarla o no, a pesar de estar preñada. Un buen punto de partida para ver la inoperancia, las medidas absurdas y un pasado histórico -quizás más actual de lo que parece- cargado de conspiraciones e intereses cruzados. En total, metáfora y simbología… a las que también se une un poco de mitología griega. Y es que no hay que olvidar que Europa era una joven fenicia que fue violada… oh casualidad, por un toro.

Oriol utiliza todo lo que tiene al alcance para hacer un espectáculo entretenido, a ratos un poco alargado, pero casi siempre interesante. Hay mucho de teatro físico, muchos juegos de palabras -marca de la casa- y un sentido del humor más o menos absurdo que quizás no funciona todo el rato… pero que da momentos únicos. En definitiva, un montaje grandilocuente, punzante (o al menos esta es la intención) y sobre todo necesario.

17/07/2022
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Sátira política de primera

A pesar de que, en ocasiones, parezca que no disfruta de un gran prestigio crítico, la comedia es un género amplio y versátil que puede llegar a denunciar ciertos estamentos con una contundencia que, en cambio, el drama y la tragedia, muy a menudo, no se pueden permitir. En este sentido, Europa Bull es una sátira política de primera categoría: absurda, ingeniosa, ridícula y malvadamente divertida. El espectáculo hace una parodia del fracaso del proyecto europeo (hoy más cuestionado que nunca) y de su imposibilidad de resultar útil más allá de simbologías banales o intereses económicos particulares. Con dramaturgia y dirección de Jordi Oriol, el montaje es una serie de gags que pueden recordar el humor de los Monty Python, Tricicle o series como Allo, allo o The Thick of It. La mezcla de inteligencia, mala leche y la simplicidad más infantil convierte el producto en una arma de gran potencia que acaba con todo aquello contra lo que decide disparar. No todos sus gags resultan igual de brillantes y, como todo espectáculo de sketches, es algo irregular. A pesar de esto, cumple con gracia y efectividad sus objetivos, hace pasar un muy buen rato y deja sobre la mesa una serie de interrogantes que tendrían que servir para qué nos cuestionamos, todos juntos y de una vez, un buen puñado de cosas, en realidad, muy serias que, quizás, hemos estado ignorando durante demasiado tiempo.

16/12/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

LA PERRUC QUE PIC !!!

EUROPA BULL és una proposta de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d'Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt.

La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d'Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L'obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic.

El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, proposa exposar de forma poètica i elegant, però també amb humor, les pors i queixes com a europeus desemparats. L’obra actual és l’evolució d’aquella primera peça.

L'autor i director, Jordi Oriol, creu que «Europa està a punt de petar, Europa bull i molt. Sembla una olla a vapor» i a l'obra tracta sobre l'eufemisme que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància o ceguesa dels òrgans i institucions europees enfront de les injustícies que es viuen als països membres, i més concretament, en veure la resposta o manca de resposta a la situació viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017, la pèrdua de llibertats i la manca de separació de poders dins de l’Estat Espanyol.

Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Ferro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets interpreten aquest muntatge "sobre una Europa que va ser raptada per un toro blanc i que ara se n'adona que no ho sabrà domesticar mai". El títol de la proposta, doncs, no només fa referència a "l'ebullició" d'Europa sinó també al brau que la va raptar i violar.

La llegenda explica que Europa era una jove fenícia que va ser raptada per un déu de l’Olimp amb aspecte d’enorme toro.

Jordi Oriol (Barcelona 1979), actor, músic, dramaturg i director ha escrit i dirigit més d'una quinzena d'obres, de les que recordem “Se’ns n’ha anat el Santos al cel” (TNC 2019), “Ausencias” (La Seca 2018), “Esquerdes, parracs i enderrocs” (TNC 2017), “L’empestat” (La Seca 2016) entre d’altres.

L'espectacle és multidisciplinari, amb un llenguatge escènic "marca de la casa" on conviuen la paraula, la música, el moviment, la dansa i un continuat joc escènic que converteixen les interpretacions dels sis actors en un esbojarrat canvi de personatges, donant pas a escenes hilarants.

Funcionaris de diferents països constitueixen el Comitè de Cultura de la Comunitat Europea i han de fer alguna cosa, decideixen fer una celebració i els hi cal trobar el fet remarcable que han de celebrar. Una mirada crítica sobre els mecanismes de poder de la Unió Europea on els nostres representants no saben com enfrontar i solucionar els problemes. I a l'altra cara de la moneda, els treballadors d'aquestes institucions que se n'ocupen de la neteja, la seguretat, la intendència.....i que intenten sobreviure a les ordres dels que no saben cap on tirar.

Tot aquest plantejament barrejat amb un episodi real que va estar protagonitzat per una vaca anomenda Penka, l’estiu de 2018. Una vaca búlgara embarassada que va anar a pasturar a uns prats de Sèrbia travessant la frontera de la UE “sense papers veterinaris”. Un afer que va arribar a la Comissió europea per decidir si la vaca era o no condemnada a mort.

Una posada en escena que porta els actors al límit físic, un seguit d'escenes de denúncia que mostren l'absurditat de tot plegat i on es barregen episodis i personatges del nostre passat comú com Joana d'Arc, Robespierre i la revolució francesa, Brutus i Juli Cèsar, Napoleó, .....

Si hem de posar un "però", potser a l'inici vam trobar un excés de "foscos", per canviar d'escena, i també un ritme excessivament lent i repetitiu..... però ai las!!!, tot té la seva justificació, i ho entenem posteriorment en veure el desenvolupament de l'acció....

... i és que la proposta va incrementant el ritme de les escenes i de la seva absurditat; ara recordem per exemple, l'entrada de la "Vella Europa", l'escena dels vells i sobretot l'escena final, que ens va semblar esclatant, brutal i apoteòsica.

Tots els actors al llindar de l'excel·lència, destacant Carles Pedragosa i Joan Carreras que mostren una vis còmica al·lucinant.

Magnífica proposta que estarà al TNC fins al dia 15 de desembre. Hem gaudit tant d'aquesta meravella, que segurament intentarem repetir. Amb això us ho diem tot!!!

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

29/11/2019
Maria Illa

Absolutament lamentable. Estridències sense guió. Una pèrdua de temps i diners.

09/07/2022
Marta Turu Pedrola

Europa Bull, i la Sala Petita del TNC es converteix en una olla a pressió que xiula descontrolada!
Ens trobem davant d’una autèntica crítica, mordaç i eloqüent; juganera, però punyent en essència, un fibló dirigit a la inacció històrica d’Europa i a l’immobilisme còmode de les seves altes esferes. Qüestiona amb gran intel·ligència la utilitat d’una entitat amb problemes de comunicació i de presa de decisions, i amb un humor fi, perspicaç i obsessionat pels petits detalls, els posa en escac i mat lentament, a poc a poc, sense dir-ho ni atacar obertament. El que comença fent un xup-xup controlat acaba amb una bogeria ingovernable (que, irònicament, no canvia res; però deixa ben bocabadada la platea, això sí!).
Jocs lingüístics i de paraules, detalls arreu i molt d’humor en una obra multilingüe i amb un repartiment còmplice i que aguanta amb proesa dues hores de ritme vertiginós, canvis de vestuari i personatges, dansa, curses i fins i tot actuacions musicals: una autèntica heroïcitat! Menció inevitable a un polifacètic Jordi Oriol, que fa que sembli fàcil encarnar amb naturalitat el triumvirat de rols d’autor, actor i director.
Esperem que la repesca d’aquesta obra mantingui la rebel i insurgent vaca Penka a la nostra memòria, i tingui la bona acollida i reconeixement que va tenir el 2019, perquè realment s’ho mereix. Potser més encara: tres anys després no ha perdut gens ni mica la seva actualitat, i emmiralla la creixent i cada cop més recelosa incredulitat en l’autèntic significat (del mite?) d’Europa.

02/07/2022
Victòria Oliveros Layola

Muntatge enginyós lingüísticament sorprenent a partir del mite d’Europa i de la seva ebullició actual. Una sàtira desaforada que arrenca en una comissió de cultura europea que ha de preparar un acte commemoratiu sobre l’euro. Només és un punt de partida. Perquè a partir d’aquí es barreja, per exemple i sense complexos, el mite fundacional (el d’un déu de l’Olimp, que s’enamora d’una fenícia anomenada Europa i la rapta sota l’aspecte d’un immens toro) amb la notícia -real, no fake News – que funcionaris búlgars de la duana amb Sèrbia van detenir el maig de l’2018 a una vaca anomenada Penka per haver entrat a la UE de manera il·legal. Un deliri? Control de fronteres, en diuen. L’explosiva barreja va de la Roma clàssica a l’actualitat, passant per Robespierre, Napoléon o Karl Marx que pujoleja. O picades d’ullet acerats a la realitat política espanyola i catalana. De Rajoy als CDR. Molt recomenable https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/12/06/europa-bull/

15/12/2019
Victor

Una obra molt enginyosa amb uns actors excepcionals , que obliga a pensar en quina mena d’artefacte s’ha convertit Europa.

05/12/2019