Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a "La Badabadoc", i que
nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament
desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d'amistat personal, fins i tot abans d'inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d'aquesta última dècada.
Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat. Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que
aquest diumenge després de la representació s'ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.
BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per
Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per
Montse Bonet. Un treball unipersonal de dues històries que s'entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.
Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.
Dotze personatges interpretats per l'Alejandra, que es transmuta d'un a l'altra davant els nostres ulls, com si d'un personatge fluís l'altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l'amiga, la massatgista, la tieta,......
un canvi de to de veu, de l'accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, .... ens transporta sense que ni ens adonem, d'un personatge a un altre, d'una situació a un altre distanciada en el temps o en l'espai.
Com ja vam dir en el seu dia,
l'Alejandra ens ofereix un autèntic festival d'interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s'explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l'acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per
Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de
Natàlia Ramos i l'espai sonor d'
Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.
BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, ...... La història d'allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.
Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.
Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, ... amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d'un gran carisma.
Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d'un gran sentit de l'humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
El que fa que l’obra sigui molt interessant és sobretot la brillant interpretació. Tota una demostració de versàtil i intensa capacitat interpretativa. Molt aconsellable.
Genial, enorme, no hay palabras,…
no os la perdáis por nada del mundo
Al principio me costó creerme el personaje de Blanca pero una vez que entré ya solo podía ver Lis personajes por Lis que la actriz iba pasando. Me gusto muchisimo
Genial! Amb ganes de tornar-hi
Excel·lent interpretació i domini del ritme.
Una Història humana, actual i plena de sentiment.
L’encertada direcció de Montse Bonet és el que fa que estiguem davant d’un espectacle rodó, i que sortim del teatre emocionats, estimant a tots els personatges… i també a aquesta actriu meravellosa. Un treball esplèndid. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2016/09/16/blanca-desvelada/
Cuando el TEATRO con mayúsculas es capaz de llenar una sala con escenografía minimalista. Cuando una sola actriz es capaz de interpretar 12 papeles sin bajar del escenario. Cuando una historia es sólida y capaz de trasportarte en el tiempo. Cuando una voz tiene todos los acentos… solo queda aplaudir y rendirse al lujo de compartir emociones directamente en ese espacio.
La nostra valoració
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/09/19/blanca-desvelada-historias-femeninas/
Actriu total, la millor valoraçio de Alejandra Jimenez i del seu espectacle es queda curta devant la realitat.Vaig anar amb expectatives altisimes despres de tot lo llegit i recomanacions directes i aixó que sovint es un»handicap» en absolut.Ja els anteriors opinadors ho han dit tot i coincideixo totalment nomes remarca que aquest treball inmens es molt mes que un monoleg, histories intenses aon la vida en tota la intensitat i es present, drama, comedia,poesia i com canta…insisteixo actriu total ademes de ser autora del text, caldria afegir que lo que complementa la lliço magistral de interpretacio, com espai sonor,llums, etc perfecte sense oblidar l espai adequadisimim aon es representa, una petita joia cultural per la seva programaçio, exposicions i sobretot els seus anfitrions, persones de enorme humanitat que posibilitan poguem gaudir de treballs com Blanca Desvelada. Si podeu aqui a l oasis de Riereta,31 fins el 25 sino aon sigui, pro no es pot deixar de veure,recorda nom Alejandra Jimenez-Cascon, dirigint Montse Bonet i Cia.Aleteo
En tenia moltes ganes, i avui per fi he pogut gaudir a L´Alternativa de Sabadell d’aquesta joia. Anava amb moltes expectatives per totes les crítiques i s’han superat i molt. El text cru i punyent m’ha agradat, però crec que en aquest cas queda en segon lloc perquè l’obra és Alejandra Jiménez Cascón. No és un monòleg perquè ella sola són dotze personatges. No és un monòleg perquè en els diàlegs que manté amb l’altre personatge et fa dubtar si és que no ho veus i està allà present. Uns canvis de registre de veu insuperables. És tant el que transmet que és un seguit d’emocions indescriptible. No fa falta cap atrezzo perquè ella sola omple l’escenari. BRUTAL no, el següent. I a més a més he descobert aquesta singular sala que m’ha agradat molt i és molt peculiar ja que en lloc de cadires o butaques hi ha vint i tants sofàs de dues places on estàs còmodament assegut. No fa falta que digui pels que no ho han vist que és IMPRESCINDIBLE. Teatre en estat pur.
bestial.. ahir vaig anar-hi i us juro que no he vist una actriu millor que ella, els tempos, la intensitat, la història, cada gest és significatiu… tot i no tenir gairebé decorat, veus perfectament a on és en cada moment… amb fluidesa en els canvis… et transporta al que està visquent… espero que pròximament es programin més funcions a l’espai brossa o a un altre lloc, perquè realment m’encantaria portar a més gent. Ahir estava ple!!
Brutal!! tu entras en una pequeña sala al fondo de una calle oscura de BCN y te encuentras con el teatro más puro, verdadero, magistral que te puedas imaginar. Intenso, orgánico, culto, con muchas citaciones, directo, donde cada movimiento tenía un sentido y un objetivo, en un escenario escueto que el cuerpo de la actriz llena de comunicación y mensajes. Perfectas las transiciones, el espacio. Preciosa la historia. Potente el conflicto. Carmen mueve una mano y todo se llena de esa mano y todas las emociones pasan por esa mano y llegan al publico. Si no es teatro esto, apaga y vámonos. Excelente. Pura. Si, es verdad, «absoluta» (cit.).