Ivan Andrade

Denis Hope no només va comprar la Lluna l’any 1980. Des de llavors, s’ha enriquit venent-la a troços. I ha acumulat una fortuna que supera els 11 milions de dòlars. També és president electe del primer govern galàctic, redactor de la primera constitució lunar i creador de la seva moneda: el (o la) delta. Els beneficis de la venta de parcel·les a la Lluna —que només es poden comprar en dòlars— els ha invertit en construir un sistema “de propulsió anti-gravitatòria” que, segons afirma, pot accelerar un objecte a 0,99 vegades la velocitat de la llum. Aquest no és l’argument de Fly me to the moon, sinó la història real d’aquest noramericà, nascut fa 71 anys a Nevada, que tan […]

Sarah Kane fou una dramaturga londinenca, nascuda a principis del 70, que no va arribar a veure mai el nou mil·leni. Escriptora de culte al Regne Unit, la seva curta però intensa obra transita, de la forma més poètica, pels llocs més inhòspits: l’anorexia, les addiccions, la violència, l’abús o el suïcidi. Va ser aquesta la manera amb la que va acabar amb la seva vida, amb 28 anys acabats de fer, quedant-se a les portes del famós club dels 27; el tràgic grup d’artistes —Winehouse, Cobain, Hendrix, Joplin— que moren a aquesta edat, la majoria, també per suïcidi. Ànsia és un collage d’històries, o bé un prisma de vivències que no pertanyen a cap història, o que pertanyen, en […]

Interiors és com un got d’aigua: senzill, inofensiu, innocu; a primera vista, alguna cosa que no sembla que ens hagi de sorprendre o trasbalsar. Com l’aigua, però, és també essencial: conté tot allò que necessitem. És contenidor i contingut de tot el que és la vida. Interiors explica l’encontre entre dues persones que van tenir una intensa relació en el passat. El retrobament és a un poble d’estiueig, agradablement suggerit per un disseny equilibrat i subtil, que convida l’espectador, des del primer moment, a participar de l’espai escènic. Un sopar serveix d’excusa perquè aquestes dues persones presentin les seves noves respectives parelles. El menú, una desfilada de platets, tastets, de tots i cadascun dels ingredients que conformen les relacions sentimentals. […]

Lapònia és una comèdia perfecta. El text és de premi i les interpretacions no es queden per sota (el Roger Coma mereix, m’atreveixo a reclamar, un Butaca i un Max per la seva divertidíssima interpretació d’un finès casat amb una catalana, perfeccionista, liberal… i impotent). L’obra mereix cada minut de la nostra atenció i cada aplaudiment del públic. Dóna gust veure que el teatre comercial també pot tenir una factura i qualitats excel·lents. Personalment, vaig sortir amb la sensació d’haver vist un Edward Albee o un Yasmina Reza. Feliç de comprovar que la dramatúrgia catalana pot també assolir aquesta volada. No em sembla que sobri ni un dels 75 minuts que dura la proposta. La intensitat i diversitat de temes […]

ASAP és la invitació que ens fa el Marc Rosich per reflexionar sobre la violència de gènere. Una violència que presenta a escena de forma subtil, elegant i colpidora. Amb cops de puny invisibles, disfressats de jocs de nens, que arriben i fereixen, però, de veritat. Amb paraules i somriures tendres i agres al mateix temps. Amb personatges dominadors i dominats, presos i víctimes de la manipulació i el control. Víctimes i agressors per igual. ‘Actes de solidaritat amb el patriarcat’ és una obra allunyada del clixé que ens presenta una sèrie de personatges anònims que representen el bo i pitjor de nosaltres mateixos. Agressors que necessitem de la violència per driblar la por de ser humans. Víctimes atrapades en […]