Fritz Zepunt

De vez en cuando da gusto encontrarse con una obra diferente, original y además bien interpretada. Casi 90 minutos de buen teatro que se hacen cortos. Paul Berrondo ha cosido un texto propio con uno de T. Williams, La noche de la Iguana, para crear dos espectáculos paralelos con personajes diferentes que tienen mucho en común. La fama, el alcohol, el amor… la vida. Perfecta para que Maria Ribera y Borja Espinosa se luzcan y lo hacen sin miramientos. Jordi Busquets pone música a las transiciones. La escenografía de Jose Novoa es la guinda del pastel. No se la pierdan. Todavía están a tiempo.

Entré al teatro Borràs con bastante miedo: Una Diva interpretando a otra Diva. El miedo se desvaneció a los cinco minutos. Correcta y con mucho de oficio, Norma Aleandro hace que el espectáculo fluya sin más trabas que aquellas que la dirección, a mi parecer, no sabe resolver. Hay un par de flashbacks que no diré que sean innecesarios, pero que no están cómodamente resueltos. O si lo están, lo están con un exceso de psicodramatismo que sólo el buen oficio de Norma Aleandro libra de la sobreactuación por los pelos. Muy bien acompañada por un elenco de cantantes y un pianista que saben estar a la altura, el espectáculo (110 minutos) pasa agradable y clásico hasta el final. Me […]

Quan de petit veia els caçadors fent de les seves vora casa, el pare em deia que l’home era l’únic animal que matava pel plaer de matar. Per fer que les rates, que no maten rates, les acabin matant i sense motiu aparent, només cal humanitzar-les. Bolaño se’n surt prou bé i Rigola se’n aprofita. El text original està escrit en primera persona. La dramatúrgia intenta evitar que es converteixi en un monòleg i fa que algunes referències a tercers en el text original, acabin convertint-se en rèpliques. No sé si calia. Tot i així, no poden evitar (ni ho volen, per això posen micròfons davant dels actors) un protagonisme de la veu narrativa  en detriment de l’acció, que és […]

Ahir es va acabar SÂLMON 2013 i ho va fer de la millor manera possible. Eugènie Rebetez (Gina pels amics) va presentar Encore. One woman show. Pallassa, diva fracassada o ambdues coses alhora. Canta, balla, toca un parell d’instruments i se’n fot del mort i del que el vetlla. Començant per ella mateixa o pel seu personatge.  No saps mai on és la línia que els separa. Nomes han estat dos dies. No hi ha temps pel boca orella. La recomano perquè vull pensar que algun programador l’haurà anat a veure i acabarà fent temporada en algun teatre. Nota.: El darrer espectacle de SÂLMON ha sigut Planites de Aerites Dance Company (Grecia). Excel·lent. Érem quatre gats. El preu era, també, de […]

Les cinc experiències Mgogoro son 5 histories de 5 autors diferents lligades amb més bona voluntat que vergonya (afortunadament en tenen ben poca) i que resulten força divertides. Algunes més que d’altres. N’hi ha dues que destaquen especialment: La de la vident i la de la presidiària.  No pensin que les altres històries no estan a la alçada: És un projecte de Mentidera Teatre i això vol dir que hi ha un mínims de qualitat garantits. Divertida, propera al públic que en alguns casos interactua (els nous companys de la presidiària) i amb aquell punt de cinisme crític que tan bé li va al nostre tarannà burgeset. Quan planifiqueu el mes de novembre, teniu-la en compte.