Betty Enguix Silvestre

S’apaguen les llums i comença l’espectacle. Sols amb els primers instants ja veiem el segell de qualitat d’aquesta companyia a nivell estètic. A la seua pàgina web llegim paraules que els defineixen, entre les que està bellesa- volem trobar la nostra estètica, el nostre llenguatge, el nostre codi- diuen, i en aquest camí exploren i així ens ho transmeten. Però ens citen més conceptes que també identifiquem: els 4 elements, artesania, treball col·lectiu, música, entrenament, joc…Juguen una vegada més amb una obra clàssica i elements de l’actualitat molt encertats en el seu ús, que donen un toc original molt ben integrat. I posats a jugar, també ho fan amb elements naturals, com bé avancen. En aquest cas l’aigua té un […]

  Som al menjador d’una casa de poble un 16 de Juliol. Hi som, l’escenografia és senzilla i no ens cal res més per saber-nos allà i arribar a sentir fins i tot la calor i la humitat. Tot és molt familiar i molt pròxim: es prepara un dinar molt especial, un dinar de retrobada entre grans amics que fa anys que no es veuen perquè, clar, ja sabem, la vida! Ara som aquí, allà i a l’altra punta del món. I tot ens va molt bé! I què, com va? Molt bé, molt bé. Ei, que tal, com et va tot? Ui, molt i molt bé! Va tot bé? Si si si, però no tant com a tu, eh? […]

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules.   Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, […]

Pica, pica la vagina…. Pica sin gran disimulo…i quantes maneres se’ns poden ocórrer per alleujar aquesta sensació? Què ocorre quan ni així aquesta passa, i el que si que passen són els anys patint una malaltia tan freqüent i silenciada al mateix temps: la candidiasis. Una obra que engloba els diversos significats de la paraula que porta per títol: és blanca, senzilla, ingènua i sense malícia, com la seua protagonista, que parla d’aquets fongs que tan malament ens ho poden fer passar. Però aquesta vegada no. Quan parla una vagina  (podem llegir a la fitxa tècnica que la idea original ha sigut de la vagina de l’Anna Tamayo), podem riure molt i passar una bona estona. Molts punts a destacar, […]

Aquesta obra neix de la residència de la companyia Mercè Solé a Porta 4 i es defineix com tragèdia surrealista. Ja quasi des de l’inici ens n’adonem  que no podien haver trobat un concepte més adient, és exactament el que és.   És tràgica, però en la justa mesura, per no portar-nos al pou i deixar-nos allà. És surrealista però en la justa mesura en la que ho podem entendre tot i gaudir d’un llenguatge i una estètica diferents. Amb una escenografia molt senzilla, transitem per tot d’espais diferents molt fàcilment. És senzilla, però molt treballada i cuidada per alimentar el nostre imaginari i fer que nosaltres construïm el que no hi és, fent-nos també partícips d’alguna manera.   Ens […]