Shaking Shakespeare

Atenció !!! “Shaking Shakespeare” torna al Maldà , i no us el podeu perdre !!!

Feia temps que tenia ganes de veure aquest espectacle del que tan havia sentit a parlar, però per un motiu o un altre no hi havia manera d’anar-hi. Així que de seguida que vaig rebre el correu que deia que tornava al Maldà, no vaig dubtar ni un instant per comprar de seguida les entrades. Aquest cop no me la pensava perdre !!!!.

Quan pensem en Shakespeare dalt d’un escenari, generalment ens venen al cap les seves obres des de la paraula escrita. Però... i si posem música a les paraules...? Bé música i poesia..., a les hores sorgeix un espectacle amè, divertit i del tot original, on el talent d’un grup d’artistes és la base de tot plegat.

William Shakespeare va ser sens dubte, un gran amant de la música. En els seus drames s'hi troben centenars de cançons, algunes d’elles amb text propi, i d’altres extretes de cançons populars de l’època.

“Shaking Shakespeare”, dirigit per Moisès Maicas, amb tan sols un piano i sense cap mena d‘escenografia crea un espectacle on integra les cançons i música que Shakespeare va fer servir en algunes de les escenes de les seves obres, amb els diferents gèneres musicals que al llarg dels segles s’han adaptat a l’obra de Shakespeare; començant per un madrigal renaixentista de l’època elisabetiana, fins als musicals contemporanis de Broadway, també inspirats en les seves obres i textos.

A “Shaking Shakespeare” la música i les cançons són interpretades en directe. Compta amb un pianista (Paul Perera), el quartet "The Hanfris quartet", el trio femení "The sing Song Sisters" i tres grans actors, que ho donen tot a escena, durant l’hora i quart que dura l’espectacle. Un repartiment format per un grup d’artistes molt complerts, d’estils musicals diferents, però tots ells destacables pel seu gran nivell artístic (interpretació, cos i veu ).TOTS són brutals !!!

Tot comença i acaba amb la cançó de la vidua “Willow,Willow” (Desdèmona). En un principi és interpretada per tres nimfes shakesperianes, les "Sing Song Sisters" (Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pindado), tres veus realment excepcionals. Al final la canta Shakespeare, interpretat per l’actriu Maria Cirici, que ho fa en un to més envolvent i un punt melancòlic.

Pell de gallina quan el tenor mataroní Josep Fadó, va interpretar l’ària de Romeu de “Giulietta e Romeo”(1922) de Zandonai, i “Macbeth” (1847) de Verdi.

Excepcionals el quartet “The Hanfris quartet” format per Juan Bertrand (baríton), Jordi Forcadell (tenor), Gener Salicrú (lead i baríton) i Adrià Sivilla (baix) que amb el seu estil Barbershop Singers, van interpretar algunes de les cançons més significatives de les obres dramàtiques de Shakespeare com “Farewell Dear Love” (cançó de borratxera), “Kiss me Kate” o la sofisticada versió de Cole Porter de “La fierecilla domada”.

Impressionant veure’ls a tots junts cantant “West Side Story” de Leonard Bernstein una versió de “Romeo i Julieta” i “The Lyon King” la pel·lícula amb música de Hans Zimmer ( una adaptació de “Hamlet”).

Només em resta dir que el vestuari és espectacular, els actors es canvien de roba, pentinat, sabates, constantment i amb molta rapidesa.

Al final el públic hem cridat i aplaudit com bojos. Ha estat brutal. Ells ens han regalat un bis. Nosaltres hem seguit aplaudint, aplaudint, aplaudint.

 

No badeu només hi estarà cinc dies al Maldà.

Creieu-me és un IMPRESCINDIBLE !!!

 

(Espectacle nominat a “Millor Musical” per els Premis de la Crítica 2016)

 

 

Un musical (?) que potser no és un musical, però sortireu del teatre xiulant cançons que us han portat records. Un equip molt ben coordinat per Moisés Maicas ens ha fet un repàs per les obres del bard d'Stratford de la mà de grans músics, Zandona, Verdi, Bernstein, Porter que es van apropiar de les seves històries... òpera, musicals, tan li fot, on és la diferència? Només amb l'acompanyament d'un piano que s'ha carregat tota la funció a l'esquena, ens ha semblat escoltar una orquestra simfònica. Nit de re-estrena amb un Maldà a vessar, i com en les grans nits, el públic ha obligat a fer un bis.

Crítica completa » http://bit.ly/1Yn7RpX

He podido disfrutar de este espectáculo en Can Gasol (Mataró), y sabiendo que vuelven al Maldà, voy rápido a recomendarlo !

Shaking Shakespeare es un ecléctico concierto teatralizado que coge Shakespeare como premisa, y juega de una manera fresca y original su imaginario y sus múltiples referencias, que van de Verdi al musical West Side Story (la versión yanki de Romeo y Julieta) o el Rey León (la factoría Disney animalizó -más- al príncipe Hamlet) .

Bernat Cot, encarnando al bardo inglés, es un estupendo emcee que hila los números de este divertimento donde destacan las apariciones del tenor Josep Fadó (es especialmente graciosa la soltura de este reputado cantante de ópera en un contexto de pequeño formato), el humor a capela de los The Hanfris Quartet y los fantásticos momentos grupales, muy bien coreografiados.

Si quieres salir del teatro cargado de buen rollo y con la sensación de haber visto mucho talentorro junto, ve a verla!

De todas las versiones de obras de Shakespeare y compilaciones de sus textos, el formato musical es, normalmente, el menos habitual. Sin embargo, ya hemos visto esta temporada el Molt soroll per no res de Àngel Llàcer y Manu Guix donde mezclaban canciones de Cole Porter con la comedia del célebre dramaturgo inglés. Un poco en esta línea, Shaking Shakespeare presenta una antología de piezas de ópera y espectáculos de Broadway que nacieron inspiradas por obras como Romeo y Julieta, Macbeth, Otello, Hamlet o El sueño de una noche de verano, entre otras. El resultado es un entretenido show de variedades donde destaca, principalmente, la técnica vocal de los intérpretes, especialmente, la del tenor Josep Fadó que puede llegar a poner los pelos de punta. Toda esta amalgama de temas musicales tiene el problema de no encontrar ningún hilo conductor narrativamente consistente. Así pues, el montaje utiliza la figura de William Shakespeare, interpretado por el carismático Bernat Cot, como excusa cuando, en realidad, acaba para hacer funciones de presentador. Por otro lado, los juegos teatrales que proponen son simpáticos a pesar de que, en algunos casos, a los cantantes les falta una adecuada expresividad corporal para según qué escenas y, por lo tanto, la ejecución de ciertas ideas resultar pobre. Afortunadamente, la duración de la propuesta es modesta y, por su dinamismo y atractivo visual, divierte y se pasa muy rápido. Quizás si hubieran intentado darle más profundidad, no funcionaría, puesto que su mejor cualidad es su espíritu lúdico y desenfadado.