Sinopsis

Una versión renovada de la producción del Liceu con nueva puesta en escena

Zaragoza, España. El trovador Manrico y Leonora están enamorados. El conde de Luna, que también la pretende, perdió a su hermano pequeño raptado por Azucena, madre de Manrico. Esta es capturada por el conde y torturada; Manrico intenta salvarla, pero es capturado. Leonora intercede ante el conde ofreciéndose ella misma como su esposa, pero acaba suicidándose. Entonces Luna mata a Manrico, y Azucena revela, poco antes de morir también, que el trovador era el hermano perdido del conde.

Vuelve un Trovatore con grandes voces y ahora con la nueva dirección de escena de Joan Anton Rechi, en un espacio atemporal creado por William Orlandi.

Sinopsis

Una versión renovada de la producción del Liceu con nueva puesta en escena

Vuelve un Trovatore con grandes voces y ahora con la nueva dirección de escena de Joan Anton Rechi, en un espacio atemporal creado por William Orlandi.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 1

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una enorme decepció

IL TROVATORE és una de les òperes de Giuseppe Verdi, que nosaltres més apreciem i malgrat això aquesta producció presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepció, tant per l'avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l'han interpretat.

Malgrat que l'obra ja està classificada com una obra fosca, la posada en escena és excessivament tètrica, amb quadres de "la pintura negra" del pintor espanyol Francisco de Goya, .... podem dir que no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les òperes es renovin i que inclús siguin transgressores amb la versió original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de Francisco de Goya deambulant per l'escenari durant bona part de la representació.... i sobretot l'excessiva foscor i senzillesa de l'escenografia, amb una sèrie de pantalles mòbils on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castellà, sense massa sentit.

Però per acabar d'adobar-ho, la qualitat de la majoria de les veus vocals deixaven molt a desitjar... o en tot cas, ells o nosaltres no teníem el dia; l'Imma i jo únicament pensava en què acabes ben aviat, malgrat que la segona part ens va semblar que millorava força tot plegat. La direcció musical de Daniele Callegari, tampoc era per tirar coets.

Cal destacar, però i per sobre de tots els intèrprets, a la soprano nord-americana Tamara Wilson i força salvable també el baríton George Petean; malauradament la resta de papers principals, senzillament per oblidar.

Creiem que va salvar la nit la gran actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu, ja que sense ells aquesta valoració encara hauria estat més baixa.... i és que aquesta òpera té unes composicions per cors, de les millors considerades del món operístic.

Una llàstima que el Gran Teatre del Liceu, acabi la temporada amb una proposta com aquesta i que a sobre sigui la que s'ofereix al gran públic de forma gratuïta en multitud de pantalles arreu de Catalunya. Un flac favor per la promoció de l'òpera entre el públic que no assisteix normalment als teatres.

Per llegir la nostra valoració original, cliqueu AQUÍ

29/07/2017