Geronimo Stilton: Gran retorn a Fantasia

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l'Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l'illa dels Ratolins. Un musica per públic familiar,l dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d'Enric Llort.

Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se'ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d'imatges que recreen l'entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d'una gran plasticitat.

Un vestuari molt acolorit i fantasiós, una bona coreografia, i per descomptat una bona il·luminació. Els actors canten i ballen 21 temes inèdits d'estil electrònic, rock, pop o hip-hop per adaptar la història del volum "El gran llibre del regne de la fantasia", publicat en espanyol per Planeta i en català per Estrella Polar. Un llibre que ha venut més de 200 mil exemplars, i és un dels més llegits l'any 2015 a Espanya. Malgrat tot, s'ha de dir que la música no és en directe i està tota enllaunada.

Un espectacle ple de fantasia i on queda espai per a la imaginació, en paraules del mateix Stilton "Fantasía és com tu vols perquè és el país dels somnis i de la imaginació. Per tant, pot ser de qualsevol manera". Una posada en escena molt àgil i dinàmica i amb una gran participació del públic infantil que se sent solidari amb el Geronimo i l'ajuda a resoldre els enigmes a què el sotmet la malvada Neridiana.

Un bon espectacle infantil que també agrada als grans.

Si desitgeu llegir l'apunt original només heu de clicar AQUÍ

Perquè té tots els elements necessaris: una història d'aventures, personatges de fantasia, vestuari molt vistós, moviment escènic àgil i cançons molt ben pensades per que els nens puguin retenir. Ah, i em deixava una cosa molt important: un ratolí famós, una fada i una bruixa. Que no falti de res. Hora i mitja que passa volant amb un entreacte de quinze minuts, temps suficient per anar a fer un pipí i comprat un pot de crispetes. Jo hi vaig anar amb els meus néts petits i m'ho vaig passar molt bé.

 

Crítica completa » http://bit.ly/2ig9sNk