Teatre Barcelona

Un monòleg ben interpretat amb un text que grinyola

"Els homes són de Mart i les dones, de Venus" torna als escenaris per novena temporada, i podríem dir que el text no ha suportat bé el pas del temps. L'anarquia relacional actual i sobretot la fi de l'exclusivitat de les parelles heteropatriarcals fan que el text grinyoli. També ho fan alguns tòpics, com ara que els homes són competitius, i elles, més sentimentals. Ara bé, cal dir que els tòpics són expressats d'aquesta manera, com a tòpics, i que es parla de forma genèrica, i que aquestes dues condicions són clares des del principi de l'obra. Per continuar, i per salvar el text, hi ha moments de lucidesa extrema, sobretot quan la teoria s'exemplifica, i es declama amb accents diferents (el basc i el gallec).

Ara bé, el millor de l'obra, i podem dir-ho d'aquesta manera, és la interpretació de l'actor Jordi Díaz. Només per sentir-lo interpretar un monòleg d'una hora i mitja s'ha d'anar a veure l'obra. L'actor es mou amb desimboltura per l'escenari, es posa en diversos papers (el d'home, i el de dona), et fa imaginar l'escenari familiar quotidià de casa seva (ell, la Maria, el gos Mariano, el fill) i, per acabar, et fa entendre la màgia del teatre: la interpretació ho salva tot.

01/11/2022

Rosa M. Farreras

Teatre Barcelona

Verdades planetarias

Hombres y mujeres ¡qué diferentes somos! y esto nos lo explica Jordi Martínez con un monólogo que interpreta en el escenario del Teatro Poliorama, en la adaptación que ha hecho Paco Mir de libro de Paul Dewandre.

Ya lo sabemos que somos diferentes y es más que evidente en todos los aspectos de la vida, tanto físicos como mentales, la risa está garantizada seáis de Marte o de Venus, no se habla de derechos ni de igualdades si no de sentimientos y de sensaciones, de sentirnos valorados o desgraciados, de situaciones cotidianas que seguro que hemos podido vivir en carne propia en más de una ocasión y esta es la propuesta que nos hace, comprender el otro por el bien de la pareja.

Reír de inicio a fin del espectáculo e incluso llevarse deberes a casa.

30/05/2014

Miquel Gascon Baz

Teatre Barcelona

Un text buit de contingut, a la recerca del riure fàcil

Fa més de set anys que l'autor i actor francès Paul Dewandre va fer l'adaptació teatral del best-seller escrit per John Gray... i des de llavors s'ha representat ininterrompudament en els escenaris francesos. A partir d'aquesta adaptació Paco Mir la va traduir i adaptar fent una versió amb més components còmics i retallant la durada. L'any 2014 va ser estrenada al Poliorama amb Jordi Martínez. Aquesta és la tercera temporada d'aquesta producció, aquesta vegada en el Teatre Capitol i amb Jordi Díaz a l'escenari.

Esperàvem trobar molts tòpics i hem trobat tots els tòpics, de fet tota la producció és un tòpic, des de la posada en escena on volen simular que estem en un curs de formació on el primer que ha de fer el professor és passar llista (?), tres pissarres, una vermella (homes), una verda (dones) i la neutral de color negre.

Ens sap greu, perquè creiem que l'error ha estat nostre, per anar a veure una obra que busca únicament complaure a un públic, que l'únic que persegueix és passar l'estona i riure una mica. I és amb aquests tipus d'obres que en nosaltres es produeix l'efecte contrari i som incapaços de valorar positivament el contingut (???) del que ens estan dient.

Reconeixem l'esforç d'en Jordi Díaz que durant més d'una hora ha d'aconseguir que els espectadors estiguin connectats al seu discurs, riguin i surtin satisfets. Però també reconeixem que a nosaltres aquest tipus de teatre no ens agrada, no ens omple i per tant no ens satisfà.

Si voleu veure la crònica sencera, només heu de clicar AQUÍ

18/03/2014

reginatr

Lo que màs me ha gustado es la alegria y el salero con que te cuenta la obra…qué pedazo de actor…cómo me he reido!!!!! Creo que repetiré y encima he aprendido cosillas !!!!

18/11/2022

gisela

Vaig anar a veure l’obra amb unes expectatives molt baixes. Però ens va encantar no vam parar de riure d’ençà que vam entrar fins que vam sortir. Super recomanable, si voleu passar una bona estona és perfecte!! L’actor fa que et passi volant el temps i fa un paper perfecte!

07/11/2022

Rosa Maria

Si vols perdre temps de la teva vida escoltant un guió ple de masclisme i veient una mala interpretació, aquesta és l’obra perfecta per tu.
És vergonyós que a dia d’avui encara s’infravalorin les dones d’aquesta manera. La major part del públic són uns inconscients per seguir recomanant-la i permetent que un art tan essencial com és el teatre estigui corromput per prejudicis socials, desigualtats i masclisme.

23/05/2017

Toni S

Nos ha encantado la obra. Planteada como una conferencia y contando con la participación del público , nos ha incorporado a un testimonio q por conocido no deja de ser tan actual como lo son las relaciones de pareja.
Jordi Díaz divertido, próximo y espectacular….
No te la puedes perder y… Mejor en pareja

25/02/2017

Gloria López

Si vols riure i passar una bona estona, has d’anar a veure-la, malgrat repassar ens estereotips dels rols home / dona, es poden reconèixer moltes situacions, i les que no també resulten còmiques. Malgrat repassar els temes ja sabuts, la forma de representar-ho , fa que l’estona passi volant`i mantè l’atenció de principi al final. Molt mèrit de l’actor ja que en un monòleg és difícil aconseguir-ho.

29/02/2016

Joan

El guió és hàbil i provoca rialles constants a través d’algunes situacions molt ben trobades. No obstant, no és tan enginyós a l’hora d’abordar un tema tan suat com el de la guerra de sexes i la parella sentimental. Mentre que hi ha situacions molt còmiques i molt ben desenvolupades, la sensació permanent de «ja haver-ho» vist pot arribar a enllorar-ne el resultat. A més, tot i que es deu a les necessitats del llibret, la definició dels perfils «home»/»dona» és extremadament exagerada i estereotípica. El text no enganya, i es conforma amb aquesta versió simplificada del «ells»/»elles/»nosaltres»; i ho resol de conya…tot sigui dit. Però pels que cerquin un enfocament més imaginatiu i complex, pot resultar en una petita decepció.

Petita, això si! Que estem parlant d’una molt bona comèdia, sigui com sigui, i sigui per a qui sigui…

30/11/2015

Ruslán Ela

Me he reído muchísimo viéndonos reflejados como pareja en la obra.El actor Jordi MARTINEZ está de Óscar a la hora de interactuar con el público y con las improvisaciones,1:30 que se pasa volando.Mucho mérito estar solo en el escenario un hombre solo y llenar tanto el teatro.

07/11/2015

Núria Pons

La temàtica es coneguda, els tòpics que es donen en les relacions de parella per les diferències entre homes i dones. Però em va agradar com estava interpretat per en Jordi Díaz. L’estona passa rapidament, entre rialla i rialla. És una bona teràpia de parella i també una bona obra per riure sobre les veritats de la vida, l’aconsello molt!!

14/09/2015

Cèlia Arnau Gili

He de dir que l’obra em va sorprendre molt. Jo m’esperava un monòleg fet amb un recull d’acudits estil «Club de la comedia» i em vaig trobar un obra còmica interpretada per un actor.
Tot i que el tema és el que és, i no pot escapar als tòpics, el text està treballat, és inteligent i té ritme. El fet de presentar l’obra com una conferència ajuda a de marcar distancies amb els espectacles de monologuistes des de el principi.
També s’ha de destacar la gran feina del gran Jordi Díaz. Aconsegueix la seriositat del conferenciant, però amb un punt sorneguer que lliga perfectament amb el text.
Realment val la pena si voleu riure a gust una bona estona.

07/09/2015

Mireia Campabadal Bertran

Divertida i amb moments mesurats entre el riure que provoca el tòpic i l’anàlisi una mica més profunda de les relacions humanes. Des de Venus (i una mica des de Mart), cal reconèixer el mèrit de l’actor, que es manté els 90 minuts en el mateix ritme frenètic i intens.

06/09/2015

Nuria

Molt divertida se’t pasa l’estona sense adonar-te

01/10/2014

Gemma Blanchart badia

Vaig riure molt!! Són els tipics topics de la parella però ell ho fa molt bé!!
Recomanable per passar una bona estona!!

26/05/2014