Sinopsis

Cuatro ‘indómitos’ conservadores se oponen a la vitalidad de los jóvenes y de las mujeres en una de las obras maestras de Goldoni. Estrenada el 1760, Els feréstecs (Los indómitos) inicia el gran fresco crítico y cómico de la vida burguesa de finales del siglo XVIII elaborado por el autor.

Durante el Carnaval, Pepito y Salvador, con Tomeu y Arturo (cuatro indómitos anclados en el pasado) han acordado el matrimonio de sus hijos, Llucieta y Quimet. Los dos jóvenes no se han visto nunca y se conocerán el día de la boda. La hija empieza a intuir algo, y ellos deciden que nadie la pueda ver y que, quién la vea, se tendrá que casar. No cuentan, pero, con el espíritu más liberal y doméstico de las mujeres y de los jóvenes, que desean un estilo de vida más abierto y sincero.

Duración:
90 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 5

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Totalment recomanable

Els Feréstecs una obra de Goldoni passat per la mà de Lluís Pasqual. Una comèdia incicialment lleugera, esbojarrada que beu de la Commedia dell’arte. Amb un argument esquemàtic inspirat com mai en una realitat totalment quotidiana. Amb la trama típica dels embolics amorosos, de gelosia. L’obra proporciona als actors un bon treball de text i de gesticulació.

Un obra que es riu de la societat, i per aquest motiu mostra amb intel·ligència la màgia del teatre. Amb uns personatges totalment toscos i odiosos, fa un divertiment totalment meravellós.

Pol López – l’hereu Quimet – amb el paper que crida l’atenció i que sembla que aquesta temporada esta en estat de gràcia amb els papers que li han tocat. Pot ser un dels hereus de l’actual panorama d’actors que actualment tenim en l’escena catalana.

I Laura Aubert, una de les fundadores de la companyia Els pirates, que vaig poder veure fa poc al Círcol Maldà en la seva recent obra ‘Sing Song Swing’, i que a Els Feréstecs fa un paper totalment opossat al que ha realitzat fins ara.

T'ho vols perdre de nou? Doncs...

13/05/2014
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La grandeza de Goldoni

Es difícil no acertar con Goldoni, puesto que la carpintería teatral que hay detrás de todas sus obras hace que se aguanten siempre en pie. Si encima se hace con el gusto y la buena mano que el Teatre Lliure ha sabido imprimir a muchos clásicos, el resultado es una joya de gran valor que seguramente dejará impronta a la historia del teatro barcelonés y, sobre todo, a la carrera de Lluís Pasqual.

El juego es sencillo: personajes fuertemente emparentados con la comedia del arte, pero con toda la riqueza de matices que impondría Goldoni; un argumento hilado en base a malentendidos; una boda apalabrada y unos chistes que provienen de la gestualidad y los modismos orales. Todo ello aliñado con un buen rayo de folclorismo catalán y una pizca de mala leche.

Pasqual sabe jugar muy bien a este juego. Pero es que, además, suma un magnífico juego de espejos con otro de los grandes clásicos del Lliure, Un dels últims vespres de Carnaval (Uno de los últimos anocheceres de Carnaval), que él mismo dirigió hace una puñado de años en el barrio de Gràcia. El hecho que muchos espectadores reconozcan el guiño –los arcos de los decorado son una prueba más que evidente- contribuye a que las representaciones acaben con el público en pie, cosa que aquí en casa es difícil de ver.

De todos modos, no sería justo acabar esta crítica sin reconocer el gran trabajo interpretativo. Los actores y las actrices son, seguramente, los que hacen levantar a los espectadores de las butacas, puesto que durante 90 minutos no corren, sino que danzan, por un escenario casi inexistente. Con una interpretación cercana a la farsa, hacen que el público enloquezca desde el primer minuto. Jordi Bosch, Laura Conejero, Rosa Renom y la jovenísima Laura Aubert se llevan los mejores elogios, pero no sería justo dejar de mencionar a Andreu Benito, Xicu Masó, Carles Martínez, Boris Ruiz, Rosa Vila y Pol López. Un reparto mayúsculo para una representación que hace subir el ánimo y que nos recuerda que a veces hay que ir a las raíces del teatro para descubrir las mejores virtudes.

08/05/2014
Cristina Fort
Teatre Barcelona

El Lliure és una festa

L’actual director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual dirigeix un dels èxits de la temporada, Els feréstecs. Pasqual ha traduït la comèdia optimista que Goldoni va escriure el 1760, i la trasllada a la Catalunya de finals de la Primera República. La melodia de l’himne de Riego ens endinsarà a un univers hilarant, on quatre feréstecs reacis als canvis i a l’evolució toparan amb els anhels de llibertat de les seves dones. Tot això, en plena celebració de carnestoltes i amb un casori pel mig. I és que Els feréstecs és això: una festa per als sentits.

27/06/2013
Neus Mònico Fernández

La temporada anterior la vàrem veure dues vegades, i possiblement aquesta si tenim un forat hi tornem.
Unes actuacions TOTES genials !!!!!,una posta en escena original, un vestuari divertit , diferents dialectes del català……
En aquesta obra vam descobrir la Laura Aubert que ens va agradar molt, va fer un paper ,que ens va fer riure molt.
Us la recomano; no us la perdeu.

19/05/2014
Llorenç Prats Canals

Quina delícia! No la vaig veure l’any passat però no em faria res de tornar-hi la setmana que ve. Màgia del teatre en estat pur, tot a base de talent, sense trampa ni cartró: el talent de Goldoni que d’una situació tòpica i senzillísima és capaç de treure’n un text que és una filigrana, una filigrana pensada per a l’escenari i per a uns actors capaços de treure petroli de la situació més senzilla. Un muntatge magistral, senzill i efectiu -que no efectista- jugant amb totes les possibilitats de la sala, una traducció que és un monument a la llengua catalana en totes les seves variants dialectals, quina música tan bonica i uns actors que fan l’efecte de disfrutar-hi tant com el públic. M’han sorprès molt favorablement els joves, el Pol López ja l’havia vist, té un paper molt curt, però, com els futbolistes, aprofita al màxim els minuts que li donen, però la Laura Aubert, que no la coneixia, per mi ha estat un descobriment. Amb els joves que estic veient darrerament penso que el futur del teatre a Catalunya pot ser esplendorós. I entre el grans -amb totes les meves reverències a Jordi Bosch- i els meus aplaudiments a la resta, un esment especial per a la Laura Conejero, ja entenc que li donessin el premi butaca! La Laura conejero, solvent en tot, és una diva en el millor sentit de la paraula, doneu-li un escenari per ella sola i l’omple de bat a bat, senyora, majora i plenipotenciària. Aquesta dona té perill. Quan la tornaran a fer?

10/05/2014

Deja tu opinión